tag:blogger.com,1999:blog-74412308590778441342024-03-05T02:17:26.363-08:00Duoda BlogDuoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-19036923598811705112018-11-24T01:31:00.001-08:002018-11-24T01:31:38.748-08:00Una oportunidad para hablar de historia viviente<h2>
Espacios de relación </h2>
El 13 y el 14 de diciembre en el XV Seminario Internacional de Cultura Escrita Josepa Arnall Juan en Girona se hablará sobre "Las ciencias
humanas y las nuevas categorías de la complejidad". A continuación, su programa:<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNrCQWpUEdBUSvpNlhB_XEE8Zg6MBWoKHNGh3qAmszCnN0FoYUSxSRFQh9VvvVdJ94vIYjbWApv4TpmKo8WNX9ZzwE_EILHCayYG8oKAwBvYG37myoA3ZPQnVKwHp5UYol-WyS6Hi2y2gp/s1600/ProgramaXVseminariJosepa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="557" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNrCQWpUEdBUSvpNlhB_XEE8Zg6MBWoKHNGh3qAmszCnN0FoYUSxSRFQh9VvvVdJ94vIYjbWApv4TpmKo8WNX9ZzwE_EILHCayYG8oKAwBvYG37myoA3ZPQnVKwHp5UYol-WyS6Hi2y2gp/s320/ProgramaXVseminariJosepa.jpg" width="303" /></a></div>
<h3>
¿No os entran ganas de participar en alguno de los coloquios?</h3>
Por ejemplo, en el debate de la mañana del 13, hablar de historia, de la contemporaneidad del pasado con la Prof. Vittoria Fiorelli. O por la tarde, con Marirí Martinengo podremos debatir sobre la <b>historia viviente</b> anidada dentro de cada una de nosotras, cada uno de nosotros.<br />
<br />
Y el día siguiente viernes 14 podremos intercambiar experiéncias con la Prof. Silvia Niccolai sobre sexuar el derecho desde el punto de vista de <b>la diferencia sexual</b>.<br />
<br />
Por asistir tenéis derecho a reconocimiento de 1 crédito de libre elección en: la Universitat de Girona, Universitat de Barcelona, y Universitat Autònoma de Barcelona. Para más información podéis escribir a: dir.irh@udg.edu<br />
<a class="_58cn" data-ft="{"type":104,"tn":"*N"}" href="https://www.facebook.com/hashtag/espaciosdeencuentro?source=feed_text&__xts__%5B0%5D=68.ARD2Tnx6AWbXHaJIlNxhr-v7FtCQsd2SBQPaae440VykBWXsasp55gPqBbrVnsSux1nog-g8AGi1KNvuilZBRwnz45n9yrEnLxPFY_Ve954xR5APhEB3udo1hrAPQ15YVGTFy-mUgKVtzG8Onu27sqyAwuWpv6R2FnxsvCWNFYXP3dr1zJGZNjD48-KVkO49KF8nC3Uvt4fYShgqKg2YoucusAkc739enPnBgw_xmiXWEOt6MqR1Iydneqb4JoIkZ6cw30O7jt97p7dY4ekzOUkZc_yomi1DBEt0DIpVUMW8pfWSxpxPjA3GD6l2c0811YnphqI1n9KSuoAwm4zf_LzyEQ&__tn__=%2ANK-R"><span class="_5afx"><span class="_58cm"></span></span></a>Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-53661690227283854642017-12-29T09:33:00.000-08:002017-12-29T09:34:16.023-08:00Un asesino machista nuevo por semana en 2017<h2>
Un asesino machista nuevo por semana en 2017</h2>
<h3>
María-Milagros Rivera Garretas </h3>
<div>
<div>
Un <b>asesino machista</b> nuevo o dos han aparecido cada semana en <b>España</b> este año <b>2017</b>: uno, dos o más, según quién haga los cálculos. Oficialmente es uno a la semana pero, contando bien, salen dos o más, como mostró <b>Esther Ferrer</b> para 2015 con la instalación de 109 sillas vacías en su exposición <b>Entre líneas y cosas (2016)</b>. Cada caso es una historia sagrada, sagrada porque lo esperpéntico de cada modalidad de violencia escogida por el asesino te obliga a detenerte atónita como detiene lo sagrado: te obliga a dejarte sentir y a intentar pensar. Ante la noticia de los tres últimos casos en cuatro días, he sentido náuseas, desolación, ansia de justicia (no de leyes), y una comunión profunda con cada mujer asesinada y con la madre de ella y la de él; seguido todo de la pregunta ¿de verdad pertenecemos las mujeres a la misma especie que esos hombres, hombres comunes y corrientes, por lo demás?</div>
<div>
<br />
<iframe allow="encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" gesture="media" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/CsqzHLGuooM" width="560"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Hace dos días, el 26 de diciembre de 2017, un hombre de 28 años asesinó (presuntamente?) a la mujer de 20 que había sido su novia y le había dejado porque la maltrataba. La chica volvió a casa de su madre y esta denunció ante la policía al agresor. La comisión correspondiente le dio a él orden de alejamiento y calificó el caso de “riesgo medio”. A ella le dijo que no fuera sola por la calle (!). El día del crimen, a las 6 de la mañana, ella esperaba a una amiga para ir a trabajar. Él fue al sitio, la obligó a meterse en su coche amenazándola con una navaja mientras la arrastraba por el pelo y, poco después, estrelló el coche contra un surtidor de gasolina cerca de Benicàssim (Castellón). Ella murió en el acto, él poco después y, no se sabe cuándo, el perro que el asesino suicida llevaba en el coche. ¿Cabe más violencia en una sola cabeza, en un solo cuerpo si cabeza no tenía? El día antes, día de navidad de 2017, un hombre de 34 años asesinó a su mujer de 30 en Sant Adrià del Besòs (Barcelona) y la medio enterró junto a las vías del tren que hay entre el barrio de La Mina y la Ronda Litoral. Ella le había denunciado dos veces por malos tratos, pero la fiscala o el fiscal no dio importancia al asunto. Tal vez ya no pueden con ello. Hoy 28 de diciembre, en Azuqueca de Henares (Guadalajara), un hombre de 40 años ha asesinado a puñaladas a su mujer de 37 en su casa, en presencia de sus tres criaturas, menores de edad; luego ha intentado suicidarse, en vez de hacerlo antes, sabiendo como sabía que una pareja anterior le había denunciado por malos tratos en 2007.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<h4>
La vida de la mujer es la vida del alma</h4>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Si se contaran también los maridos, parejas y ex ambas cosas que matan el alma femenina a fuerza de violencia psíquica contra sus mujeres ¿quién sabe cuántos saldrían? ¿Haría falta una cárcel especializada cada tres pueblos? <b>“La vida de la mujer es la vida del alma”</b>, enseñaba María Zambrano. El alma es la sede del amor, amor del que cada mujer solo sabe que es todo lo que hay (Emily Dickinson). Hace muchos años, de estudiante en Chicago, vi una versión feminista de la obra Matar a un ruiseñor en la que el ruiseñor era el canto del alma de la esposa. Recuerdo todavía la intensísima escena interior de mi toma de conciencia de que la violencia masculina contra el alma femenina mata a una mujer ya antes de que intervenga la fuerza.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<h4>
Violencia masculina contra las mujeres</h4>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Precisamente ayer firmaron ruidosamente los partidos políticos un pacto de Estado contra lo que ellos llaman la violencia de género, tapando malamente la pequeña vergüenza que parece que les dé el llamar a las cosas por su nombre pronunciando la frase exacta “<b>violencia masculina contra las mujeres</b>”. El pacto de Estado consiste en medidas y dinero. Pero le falta lo esencial, o los medios de comunicación no lo han recogido: le falta llamar a las cosas por su nombre insistentemente, hasta que los hombres se enteren por fin de que el problema es de ellos y de todas las entrañas y las conciencias masculinas, si aún tienen.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
(28/12/2017)</div>
</div>
<div>
<br /></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-80957821556441808862016-09-29T06:35:00.000-07:002016-09-29T06:35:08.707-07:00Una biblioteca virtual de mujeres en relación<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:TargetScreenSize>800x600</o:TargetScreenSize>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="371">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman",serif;}
</style>
<![endif]-->La <a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/index.html">Biblioteca Virtual de Investigación Duoda</a> - en adelante <a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/index.html" target="_blank">BViD</a>- fue fundada en 2007 y abierta al público en 2011. <br /><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYO4L7j7wjBo1GfHLDGhim4YV3W7UMIBpMU5F8ZRdtJma8lUwbtseHyO7ctWXHIl6WoFGUYi8njgbT46HJ3FLAi711ivGge1ewbOVod733ykR8OVclq-A9_fjpEDvjALOOQGgeRrIn__rX/s1600/BViD.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYO4L7j7wjBo1GfHLDGhim4YV3W7UMIBpMU5F8ZRdtJma8lUwbtseHyO7ctWXHIl6WoFGUYi8njgbT46HJ3FLAi711ivGge1ewbOVod733ykR8OVclq-A9_fjpEDvjALOOQGgeRrIn__rX/s320/BViD.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Colecciones de la <a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/index.html" target="_blank">BViD</a></td></tr>
</tbody></table>
En ella encontraéis textos sobre temas relacionados con las<b> humanidades</b> con erudición crítica, fiabilidad, <b>amor</b> y mucha materia publicados en formato digital, de libre accesso y a texto completo.<br /><br />La nuestra es una <b>biblioteca virtual</b> orientada por el sentido más que la cantidad, que concuerda la fidelidad a los textos con la <b>interpretación sexuada libre</b>.<br />
<br />La <a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/index.html" target="_blank">BViD</a> pretende ayudar a actualizar el lenguaje científico, docente y común tomando como medida de la realidad la <b>libertad femenina</b>.<br /><br />Hace tiempo que muchas mujeres no nos sentimos ni discriminadas ni oprimidas. Por eso buscamos expresión y palabras con que decir nuestro sentido original y sexuado de la vida y las relaciones.<br /><br /> Explorando nuestros estantes virtuales, advertiréis que nuestra <b>biblioteca</b> consta de cuatro módulos o colecciones:<br /><br />
<ul>
<li><a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/collection.php?id=Duoda:collection:Clasicas" target="_blank">Autoras clásicas</a> (siglos II-XXI)</li>
<li><a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/collection.php?id=Duoda:collection:Intercambio" target="_blank">Autoras y autores en relación de intercambio</a></li>
<li><a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/collection.php?id=Duoda:collection:Politica" target="_blank">Textos políticos: Gobernar con amor</a></li>
<li><a href="http://www.ub.edu/duoda/bvid/collection.php?id=Duoda:collection:Momentos" target="_blank">Momentos históricos de las mujeres en Cataluña</a></li>
</ul>
<br />
Esperamos que estos textos os ayuden en el estudio de nuestro <a href="http://www.ub.edu/duoda/web/es/cursos/6" target="_blank">Máster en Estudios de la Diferencia Sexual</a>. Y que pronto veamos publicados vuestros artículos en nuestra <a href="http://www.ub.edu/duoda/web/es/revista" target="_blank">Revista Duoda</a>.Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-7548797375102148602015-05-28T03:30:00.002-07:002015-06-04T05:16:22.301-07:00<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>XXVI Seminario de Duoda 2015 <br />DESCIFRAR LO QUE SE SIENTE: LA LLAMADA</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;">10.15
Presentación del Seminario</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormalCxSpFirst">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">
MARÍA-MILAGROS
RIVERA GARRETAS</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;">El Seminario de primavera de Duoda que
celebramos hoy es el número 26 de la serie que empezamos en 1991. Lleva el
título: </span><i style="text-align: justify;">Descifrar lo que se siente: la llamada.</i><span style="text-align: justify;"> Está inspirado en obras
de cuatro autoras de cuya genealogía nos sentimos parte y que, cada una a su
manera, nos parece que nos llaman y se llaman entre sí, que se convocan: una es
María Zambrano, otra Carmen Laforet, otra Mar Arza y la otra Marirì Martinengo</span><i style="text-align: justify;">. </i></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span lang="SQ" style="font-family: inherit;">[Seguir leyendo más abajo... ]</span></span></div>
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">
</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle">
<span style="font-family: inherit;">10.30 MAR ARZA, Artista</span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">
<b><i> </i>[De la osadía
que dilata...]</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">12.00 MARIRÌ
MARTINENGO. Grupo <i>La storia vivente. </i>Librería de mujeres de
Milán<br />
<b> Me llama desde
siempre. La respuesta a la llamada</b><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><b><br /></b></span></div>
<!-- Compartit a través "UBtv | El portal de vídeo de la Universitat de Barcelona" --><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">
</span><script src="http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.js" type="text/javascript"></script><script src="http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.html5.js" type="text/javascript"></script><script type="text/javascript">jwplayer.key="nvUliARXBw3ZrwjW128XtmnaP/Wtr0aVPtHdGw==";</script>
</span><br />
<div id="video-113164">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">Carregant vídeo...</span></div>
<script type="text/javascript">jwplayer("video-113164").setup({file: "http://mediateca1.ub.edu:80/424a23bad6928a19833a_fcaee1189493832b620acf6b57f5f46a.mp4",flashplayer: "http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.flash.swf",primary: "html5","controls": "true",allowscriptaccess: "always",controlbar: "bottom",width: "460",height: "260",mute: false,logo: {margin:"20",file:"http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/images/mark.png"},volume: "90",image: "http://mediateca1.ub.edu:80/thumbnails/424a23bad6928a19833a_1431488846_7.jpg",});</script><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">
</span><!-- Compartit a través "UBtv | El portal de vídeo de la Universitat de Barcelona" -->
</span><br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">16.30 <b>- </b>17.15<b> SONIA URBANO </b>Lectura de
fragmentos escogidos del relato <i>La llamada</i> de Carmen
Laforet<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormalCxSpMiddle">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">17.30- 19.00 <b>Foro abierto</b><br />
Con alumnas del máster en <i>Estudios
de la Diferencia Sexual</i><o:p></o:p></span></div>
<!-- Compartit a través "UBtv | El portal de vídeo de la Universitat de Barcelona" --><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">
</span><script src="http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.js" type="text/javascript"></script><script src="http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.html5.js" type="text/javascript"></script><script type="text/javascript">jwplayer.key="nvUliARXBw3ZrwjW128XtmnaP/Wtr0aVPtHdGw==";</script>
</span><br />
<div id="video-113165">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">Carregant vídeo...</span></div>
<script type="text/javascript">jwplayer("video-113165").setup({file: "http://mediateca1.ub.edu:80/418b2c7f4303e9013453_fcaee1189493832b620acf6b57f5f46a.mp4",flashplayer: "http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.flash.swf",primary: "html5","controls": "true",allowscriptaccess: "always",controlbar: "bottom",width: "460",height: "260",mute: false,logo: {margin:"20",file:"http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/images/mark.png"},volume: "90",image: "http://mediateca1.ub.edu:80/thumbnails/418b2c7f4303e9013453_1431501533_8.jpg",});</script><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">
</span><!-- Compartit a través "UBtv | El portal de vídeo de la Universitat de Barcelona" -->
</span><br />
<div class="MsoNormalCxSpMiddle">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://www.blogger.com/home"><span style="color: blue; font-family: inherit; font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: KS-IN; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: inherit;">[Continuación Presentación: Descifrar lo que se siente: la llamada ] ... A María Zambrano le debemos la expresión y la idea: “Pensar es descifrar lo que se siente.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftn1">[1]</a> A Carmen Laforet le debemos el relato La llamada.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftn2">[2]</a> A Mar Arza yo le debo la expresión “cordura umbilical” (que tiene mucho que ver con el descifrar lo que se siente) y el poema: “Por una calle entre los juicios / una metáfora / no tiene más remedio que la fuga.”<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftn3">[3]</a> (Entiendo que la metáfora fugada reaparece o puede reaparecer en forma de llamadas). A Marirì Martinengo le debemos el descubrimiento de que “Hay una historia viviente anidada en cada una y cada uno de nosotros, formada por memorias, por afectos, por señales del inconsciente [...], una historia viviente [...] que hunde sus raíces en la experiencia personal, historia más verdadera porque no borra las razones del amor, no expulsa las relaciones de su proceso cognitivo.”<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftn4">[4]</a><br />Pensar descifrando lo que se siente es lo que intentamos hacer en los grupos de investigación de Duoda y enseñar en su máster en Estudios de la Diferencia Sexual, algunas de cuyas alumnas están aquí hoy, y les doy (les damos sus profesoras) una bienvenida especial. Pensar descifrando lo que se siente es la aurora y la guía de un método de conocimiento que existe desde siempre pero la universidad insiste en ignorar a pesar de su feminización, un método no sistemático y cerrado sino discontinuo y abierto, como es discontinua la escucha y es discontinuo el tiempo de la vida, como es abierta la escucha y está abierto el cuerpo femenino; un método que se hace cargo de la vida desamparada de la lógica, un método que es, según María Zambrano, “un medio de visibilidad donde la imagen sea real y el pensamiento y el sentir se identifiquen sin que sea a costa de que se pierdan el uno en el otro o de que se anulen. [... un] lugar de conocimiento y de vida sin distinción”,<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftn5">[5]</a> cuya metáfora, o más que metáfora, alegoría, es la “visión por el corazón”.<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftn6">[6]</a><br />El relato La llamada, del que Sonia Urbano leerá fragmentos esta tarde, enseña a pensar descifrando lo que se siente porque es un entretejido de corazonadas y de recuerdos pendientes de simbólico que, finalmente, después de mucha fantasía y mucho padecer, llevan a la protagonista, Mercedes, a descifrar por el corazón el sentido de su ser, un ser que no encontraba ni puerto ni placer sino violencia, dolor y autodestrucción; y la lleva a descifrarlo, misteriosamente, por el mismo camino que la había hecho desgraciada y que, finalmente, ella entiende, y entiende porque ha cambiado su relación con esa realidad más que la realidad misma, realidad ya vivida que no se puede cambiar. La visión por el corazón de Mercedes la describe así Carmen Laforet hacia el final del relato: “Un ancho camino soleado se le abría en la vida. No pensaba que era el mismo camino que la había llevado al borde de la locura. No pensaba nada. Medio dormida, tuvo una ocurrencia que le pareció muy feliz. ‘No hay nada como viajar, para darse cuenta de las cosas, para conocer la vida.’”<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftn7">[7]</a><br />Una vez finalizada la lectura, algunas alumnas del máster intervendrán libremente para hablar de su respuesta a las llamadas que han hecho en ellas el cuento de Carmen Laforet y la experiencia de este Seminario. Que lo disfrutéis.<br /></span>
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">
</span><br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ">[1]</span></span></span></span></a><span lang="SQ"> María Zambrano, <i>Claros del
bosque, </i>Barcelona: Seix Barral, 1977, cuarta de cubierta. Dice: “Creo pues
que como libro es el que más responde a esa ‘idea’ hace tiempo formulada de que
‘pensar es ante todo –como raíz, como acto– descifrar lo que se siente’,
entendiendo por sentir el ‘sentir originario’, expresión usada por mí desde
hace años.”</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">
</span><br />
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ">[2]</span></span></span></span></a><span lang="SQ"> Carmen Laforet, <i>La llamada, </i>en
Ead., <i>La llamdad,</i> Barcelona, Destino, 2005, 9-63.</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">
</span><br />
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ">[3]</span></span></span></span></a><span lang="SQ"> Mar Arza, <i>Cuerda de atar... </i>(2014).
Bastidos de madera, hilo de algodón, papel. Del libro: <i>La mujer nueva,</i>
Carmen Laforet. 30 x 30 x 3 cms.</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">
</span><br />
<div id="ftn4">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftnref4" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ">[4]</span></span></span></span></a><span lang="SQ"> Marirì Martinengo, <i>La voce
del silenzio,</i> p. 21 (sus subrayados).</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">
</span><br />
<div id="ftn5">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftnref5" name="_ftn5" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ">[5]</span></span></span></span></a><span lang="SQ"> María Zambrano, <i>Claros del
bosque, </i>14.</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">
</span><br />
<div id="ftn6">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftnref6" name="_ftn6" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ">[6]</span></span></span></span></a><span lang="SQ"> María Zambrano, <i>Hacia un
saber sobre el alma,</i> Madrid: Alianza Tres, 1987, 51.</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">
</span><br />
<div id="ftn7">
<div class="MsoFootnoteText">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134#_ftnref7" name="_ftn7" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="SQ">[7]</span></span></span></span></a><span lang="SQ"> Carmen Laforet, <i>La llamada,</i>
62.</span></span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit;">Celebrado el Sábado 9 de mayo de 2015 en Barcelona</span></div>
</div>
<span style="font-family: inherit;">Sala de Actos del Archivo de la Corona de Aragón. Palacio de los Virreyes</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: inherit;">Organizado por DUODA CENTRE DE RECERCA Universitat de Barcelona </span></div>
</div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-40406312316003716252015-05-28T03:17:00.000-07:002015-06-04T04:56:45.283-07:00<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><b>X DIÁLOGO MAGISTRAL DUODA 2015<br />CON BARBARA VERZINI</b><br />Filòsofa. Col·labora amb la Comunitat filosòfica femenina Diòtima. Università di Verona<br /><span style="font-size: large;"></span></span><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; font-size: large;"><b>17.30 La fuerza detonante de la radicalidad feminista</b></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Mi idea es explicar el sentido que tiene en mi vida el feminismo de la diferencia, como un irrenunciable que, partiendo de una necesidad, es capaz de transformar mi realidad. Desde la emancipación en la que fui educada, deseo mostrar la distancia entre ambas (diferencia y emancipación) para explicar desde mi experiencia lo rompedora que puede ser la apuesta por la diferencia.</span><br />
<br />
<!-- Compartit a través "UBtv | El portal de vídeo de la Universitat de Barcelona" --><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">
</span><script src="http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.js" type="text/javascript"></script><script src="http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.html5.js" type="text/javascript"></script><script type="text/javascript">jwplayer.key="nvUliARXBw3ZrwjW128XtmnaP/Wtr0aVPtHdGw==";</script>
<br />
<div id="video-113173">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Carregant vídeo...</span></div>
<script type="text/javascript">jwplayer("video-113173").setup({file: "http://mediateca1.ub.edu:80/bc52e91b08cd92a9848c_fcaee1189493832b620acf6b57f5f46a.mp4",flashplayer: "http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/js/jwplayer/jwplayer.flash.swf",primary: "html5","controls": "true",allowscriptaccess: "always",controlbar: "bottom",width: "450",height: "240",mute: false,logo: {margin:"20",file:"http://www.ub.edu/ubtv/sites/all/themes/ubtv/images/mark.png"},volume: "90",image: "http://mediateca1.ub.edu:80/thumbnails/bc52e91b08cd92a9848c_1431607414_2.jpg",});</script><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">
<br /> Celebrado el viernes 8 de mayo de 2015, 17.30 h<br /> Facultats de Filosofia i de Geografia i Història Universitat de Barcelona<br /> Sala Gran, 4t. pis<br />C/Montalegre, 6 08001 Barcelona </span><!-- Compartit a través "UBtv | El portal de vídeo de la Universitat de Barcelona" --><br />
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-13655430947909980452015-05-27T12:09:00.000-07:002015-06-04T04:56:34.089-07:00MIÉRCOLES DE POESÍA. Compartiendo creatividad femenina<h3>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Te invito a escuchar, sentir y hablar de poesía desde las entrañas en el grupo de Miércoles de Poesía (una vez al mes). </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Próximo encuentro:</span></span><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"><b><o:p></o:p></b></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><b>Miércoles 17 de junio a las 18:30 en La Sala Bentrobades </b>de <a href="http://labonne.org/">La Bonne</a><a href="http://labonne.org/"> </a> <br />Sant Pere Més Baix, 7 -2a planta. BARCELONA</span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span></span>
</span><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-weight: normal;">Algunos poemes que leeremos:</span><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.escriptors.cat/autors/abellom/pagina.php?id_sec=208">Montserrat Abelló. Paraules no dites</a></span></span><span style="font-size: small;"><b><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">Marxaré
per<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">un
llarg camí;<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">[...]
la meva ombra allargada<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">al
portal dels adèus.<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">La
mà estirada plena<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">de
records d'ahir.<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">I,
amb l’esguard fit<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">a
l’horitzó, esperaré<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-weight: normal;">el
meu propi retorn.</span><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><br /> Poema 1157. Emily Dickinson <span style="color: black;"><a href="http://www.sabinaeditorial.com/catalogo/poemas-1201-1786-nuestro-puerto-un-secreto-de-emily-dickinson/">P</a><a href="http://www.sabinaeditorial.com/catalogo/poemas-1201-1786-nuestro-puerto-un-secreto-de-emily-dickinson/">oemas 601-1200. Soldar un abismo con aire – </a></span></span></span><span style="font-size: small;"><b><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><i>*<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--></i></span></b><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><i><br />
<!--[endif]--></i><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">El
Regocijo es la Brisa</span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">Que
nos levanta del Suelo<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">Y
nos deja en otro sitio<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">Cuyo
enunciado no se encuentra –<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">No
nos retorna, pero después de tiempo<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">Sobriamente
descendemos<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">Un
poco más nuevas por el término<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;">Sobre
Suelo Encantado<o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span style="line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-weight: normal;"> Exhiliration is the Breeze/ That lifts us from
the Ground/ And leaves us in another place/ Whose statement is not found-
// Returns us not, but after time/ We soberly descend/ A little newer for
the term/ Opon Enchanted ground</span><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span>
<br />
<div style="font-weight: normal;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="-webkit-text-stroke-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-stroke-width: 1px; font-family: Sanchez, Georgia, serif; font-size: xx-small; text-align: justify;">*Poemas 601-1200. Soldar un Abismo con Aire – . Pròleg, traducció i lectura dels poemes en espanyol per Ana Mañeru Méndez i María-Milagros Rivera Garretas. Madrid, Sabina editorial, 2013;</span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-weight: normal; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7SzGVc7CHf_8hKnGhDiWNVPi3ojLSOGyAvPEAROBwwKRc_v1OWebuC7KlfAE-LhpYkVZAFHb6iq9GPR6SrmHgnPy46R7PZ6i_Of7Qh92gUr5IcX_vY3AYkJc6BDRlI0Yqjb_X1M-7du09/s1600/IMG_1561.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7SzGVc7CHf_8hKnGhDiWNVPi3ojLSOGyAvPEAROBwwKRc_v1OWebuC7KlfAE-LhpYkVZAFHb6iq9GPR6SrmHgnPy46R7PZ6i_Of7Qh92gUr5IcX_vY3AYkJc6BDRlI0Yqjb_X1M-7du09/s1600/IMG_1561.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></span></span></div>
</div>
</div>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Poema 37 Alejandra Pizarnik. <a href="http://jap90.tripod.com/sitebuildercontent/sitebuilderfiles/arbol_de_diana.pdf">Arbol de Diana</a></span></span></span><br />
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">más allá de cualquier zona</span></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">prohibida</span></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">hay un espejo para nuestra triste</span></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">transparencia</span></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span></div>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">DUODA Centre de Recerca de Dones, Universitat de Barcelona. </span><span style="line-height: 115%;">Al cuidado
de Gloria Luis Peralvo</span></span></span></span></div>
</div>
</h3>
<div>
<b style="-webkit-text-stroke-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-stroke-width: 1px; font-family: Sanchez, Georgia, serif; text-align: justify;"><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfCfHLYE2eV9_bPZorBXmjm9NH5Ht8g8EO92eI05uDnNl99ZW7OTWbqpojPUsv09fW8SxrNZByfTQ3xoxdYSZSGbnIbr7ZAzQ_vBUesmATklTt9ccR4yYtZbDMHHWEx3sFUD3LPzgVHdCM/s1600/Mararza+%2528ovillo1%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfCfHLYE2eV9_bPZorBXmjm9NH5Ht8g8EO92eI05uDnNl99ZW7OTWbqpojPUsv09fW8SxrNZByfTQ3xoxdYSZSGbnIbr7ZAzQ_vBUesmATklTt9ccR4yYtZbDMHHWEx3sFUD3LPzgVHdCM/s1600/Mararza+%2528ovillo1%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<b style="-webkit-text-stroke-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-stroke-width: 1px; font-family: Sanchez, Georgia, serif; text-align: justify;"><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b><span style="-webkit-text-stroke-color: rgba(0, 0, 0, 0.2); -webkit-text-stroke-width: 1px; font-family: Sanchez, Georgia, serif; text-align: justify;"><br /></span></b>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-60288644905074288122014-12-09T13:53:00.000-08:002015-06-04T04:56:59.103-07:00Reseña de libro: Luisa Muraro, La indecible suerte de nacer mujer.Madrid: Narcea, 2013.ISBN978-84-277-1909-5<h3 style="text-align: center;">
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<h3>
<div style="text-align: center;">
<b><i><span style="color: #20124d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: large;">Non è da tutti. L’indicibile fortuna di</span></i></b></div>
<span style="color: #20124d; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><i>nascere donna</i></b><b>.</b></span></div>
</b><b><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></b><b><span style="font-size: 12pt;"> </span></b><b><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></b></span></h3>
<h3>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><span style="color: #20124d; font-size: 12pt;">*María milagros Rivera Garretas</span></b></span></h3>
</div>
</h3>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Esta obra, cuyo título se
podría traducir como <i><b>No es cosa de todos. La indecible suerte
de nacer mujer,</b> </i>es un balance del<i>
</i>feminismo autónomo del último medio siglo, autónomo<i>
</i>porque dependiente de la relación mujer con mujer, no del<i>
</i>principio, falso porque inalcanzable, de igualdad o unidad<i>
</i>de los sexos. Es una obra que empieza como un libro<i>
</i>enfadado que, según va haciendo él mismo luz, aligera<i>
</i>la ira y cede ante lo femenino libre, lo cual, aunque siga<i>
</i>siendo casi indecible al final del libro, precisamente por<i>
</i>eso resulta de una grandeza mucho mayor que los motivos,<i>
</i>todos justificados, de la ira.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghpDFCzK64ThS1wClOrN4M8d4Mz67s5JpASSs32v3A_fyqy6bXOxlOCB2Bdgb7L54i0aomDSOYVyFHyjuof6SC0NF91Qs-tkQExs6pFtPZcXzLk_oh-XPeTHuIue-VSM-F4iv4GJD_lAUG/s1600/IMG_5158.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghpDFCzK64ThS1wClOrN4M8d4Mz67s5JpASSs32v3A_fyqy6bXOxlOCB2Bdgb7L54i0aomDSOYVyFHyjuof6SC0NF91Qs-tkQExs6pFtPZcXzLk_oh-XPeTHuIue-VSM-F4iv4GJD_lAUG/s200/IMG_5158.JPG" width="150" /></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El enfado deriva de una
escena de frustración vivida por la autora quizá a principios de los años
setenta del siglo xx, una escena que, hasta hoy y a pesar de todos los cambios,
se sigue viviendo: una mujer llega a un lugar hasta entonces masculino e
intenta entablar diálogo, a veces violento, desde su sentido libre del ser
mujer. El intento es vivido por ellos (y por algunas mujeres) como un enigma incomprensible,
ya que te han hecho el favor de abrirte su puerta. Ella, exasperada por no
poder despertarles a la realidad política nueva que está ya en el mundo y,
también, por su propia imposibilidad de decirlo a oídos que quería que no
fuesen sordos, busca su propia expulsión del lugar que le ha sido abierto y da
el paso decisivo de apartarse de todo aquello e irse a hacer política de lo
simbólico entre mujeres que han elegido serlo.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Pero este paso decisivo
no es entendido en el libro como un final sino como un nuevo inicio: un nuevo
inicio, en el presente y no cuarenta años atrás, de la política sexual y, con
ello, de la política. Los siete capítulos que componen la obra son un esfuerzo
enorme y yo creo que exitoso de reinauguración de la posibilidad de convivencia
libre entre las mujeres y los hombres de nuestro tiempo. Lo es porque la obra
desenmascara impecablemente el odio patriarcal </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">hacia las mujeres que
tanta cultura occidental (pues habla de esta) ha intentado tapar, un odio que
va unido a muchísimo dolor masculino, y, casi sin contradicción, se pone a
hablar de libertad femenina y de relaciones entre mujeres y entre mujeres y hombres, hasta llegar </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">suavemente, como hace una
que de los choques ha sabido sacar política pura, a plantear la pregunta que da
título al capítulo final: “¿Para qué sirve que las mujeres sean independientes
de los hombres?”.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdy9w84X_OSSr2_mN_eudYs0KOOs29UZ4OYeLoj5h-G-RgvyEoSHzjIJoDiHaaISc2yd36bA53-AZ27131NDwQ-IdSLqdJTa5mH0BBv03-NDTaHxwoSSpNAoZH8T97ieMh-zXZgW3dSA7U/s1600/Mil-LuisaAntesconf-9.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdy9w84X_OSSr2_mN_eudYs0KOOs29UZ4OYeLoj5h-G-RgvyEoSHzjIJoDiHaaISc2yd36bA53-AZ27131NDwQ-IdSLqdJTa5mH0BBv03-NDTaHxwoSSpNAoZH8T97ieMh-zXZgW3dSA7U/s320/Mil-LuisaAntesconf-9.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imagen de G. Luis Peralvo</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Con la sorpresa de que la
respuesta (que queda inconclusa) no es una apología de la independencia
femenina sino el descubrimiento, en términos actuales, de que para una mujer
que quiera estar en el centro del mundo, la independencia simbólica está en la
dependencia libremente escogida, no en la independencia del hombre: dependencia
que es del amor, no del sexo masculino ni tampoco del poder que este sexo
quiere ahora compartir con las mujeres para que el poder como
estructura pensante de nuestro mundo postmoderno no decaiga. “La independencia
que vale no es la que solo dice yo y no: cuando hace falta, hace falta y se
dice, pero no termina ahí. Pertenece, en realidad, al orden de lo posible, no
en sentido puramente lógico: lo posible que hace ser y que acrecienta las
posibilidades a nuestra disposición hasta la posibilidad de un amor de sí que
no es egoísmo, de una libertad que comienza con la libertad ajena.”(p. 124)</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Porque sigue siendo
todavía hoy en muchos sitios, por ejemplo en clase entre las muy jóvenes, una
cuestión debatida si es o no es el amor lo que pierde a las mujeres.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Las emancipadas dicen que
sí, las otras meditan y callan.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La lectura de este libro
lleva a sentir que a las mujeres el amor las pierde para que ellas se ganen: se
ganen poniéndose en el centro de la política perdidas en la genealogía materna.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Perdidas del apego al yo
y de la subjetividad individual, dos cosas que Occidente necesita perder para
obtener ganancia política y relacional. Lo indica el subtitulo del libro al
poner el acento en el nacer
mujer más que en el serlo. Lo indica también, aunque más oscuramente, el
título, al atreverse a decir, recogiendo la frase de una trabajadora inmigrante
en paro, que el nacer mujer no es cosa de cualquiera: “Voy a preparar la
comida, os deseo lo mejor, queridas mujeres, sacad los bisontes [sic] que
llevamos dentro, somos mujeres, no es cosa de todos”. (p.12)</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Por el camino entre la
opresión, la independencia y la dependencia libremente elegida, el libro toca
de varias maneras el asunto dificilísimo de la existencia de la mujer. Lo hace
magistralmente comentando el poema de Wislawa Szymborska <i>Przy
Winie </i>(“Junto a un vaso de vino-“), poema que
trata de una mujer que conoce la felicidad colgándose de la mirada de su él,
para encontrarse al cabo de un tiempo, cuando no tiene delante la mirada masculina,
hecha una larva, como un clavo sin </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">cuadro en una pared. Porque aunque Eloísa
deshizo este hechizo en el siglo XII y por eso
la guardamos en la memoria, un hechizo que consistía en separar lo Femenino de
las mujeres vivas y reales, sigue habiendo mujeres, no se sabe cuántas, que
deciden adecuarse a lo femenino fantaseado por hombres, un femenino
desustanciado y cautivo de una mirada antropófaga, perdiendo realidad. Tal vez
siga ocurriendo esto porque, como el propio libro explica con la escritura
perfecta y rica en ejemplos de Luisa Muraro, para las mujeres la felicidad es
una necesidad de la propia existencia, no una posibilidad entre otras de
análogo valor.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAwqzGlT22N4ye7ZzIcxkWTFSeVdGqIjLxCs1fUckOTWmO2VGtVCqYduhPGiMsQS9HKiLxpWLKlxCBskfS65fCcVYz0FSvP1AcY1tpRgMSB8aLiEC7wl0w73RB7DyT4mF4g1-vPQGYTVTp/s1600/IMG_5152.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAwqzGlT22N4ye7ZzIcxkWTFSeVdGqIjLxCs1fUckOTWmO2VGtVCqYduhPGiMsQS9HKiLxpWLKlxCBskfS65fCcVYz0FSvP1AcY1tpRgMSB8aLiEC7wl0w73RB7DyT4mF4g1-vPQGYTVTp/s400/IMG_5152.JPG" width="300" /></a></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;"><br /></span></b>
<span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-Bold;">Luisa Muraro, </span><i><span style="font-family: "Odile-BoldItalic","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-BoldItalic;">Non è da tutti. L’indicibile fortuna di </span></i><i><span style="font-family: "Odile-BoldItalic","serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Odile-BoldItalic;">nascere donna</span></i><span style="font-family: "Odile-Bold","serif"; font-size: 12pt;">. Roma: Carocci, 2011, 126 págs.</span></div>
</div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-26960973750431940502014-02-16T05:29:00.002-08:002015-06-04T04:57:10.322-07:00Lluvia en el desierto <div class="MsoNormal">
<span style="color: #783f04; font-family: Times, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><span style="color: #783f04; font-weight: bold;"> </span><b style="color: #783f04;"> </b>*Por Asún López Carretero</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Las
palabras de Luisa Muraro, en el artículo sobre el aborto: "¿A quién toca decidir? ¿Juzgar? ¿Ser juzgado?", me han llegado como gotas de lluvia en el desierto. Un
desierto de palabras y una pérdida del sentido de la vida en boca de tantos
hombres.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Las mujeres
sabemos de la vida. Sabemos que el fruto de la vida no es un impulso, ni un
momento. Que organismo y cuerpo son dos realidades. Para que una vida sea
viable, es decir sea en verdad una vida, se precisa de una apertura y una
disponibilidad por parte de una mujer que no puede ser nombrada con palabras de
la biología porque pertenece al orden simbólico. Acoger y acompañar una vida,
hacer de su espera una cuna simbólica que la acogerá y acompañara durante todo
su trayecto, es fruto de la libertad y el deseo.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNVY7dxcNGLJdCeiKqFytbsdNouCn0B1hyphenhyphen_QllOxngz4W4tVVLJy9t9WtPdYypLGQRhfyvvEp0H13nTm4KvXYixC1wBFhC8_i36P_Mnu1fLb13JHpsTR4DG5tzFp5E4QujZHGfzQY2bM_J/s1600/flor_en_el_desierto1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span style="color: black; font-family: Times, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNVY7dxcNGLJdCeiKqFytbsdNouCn0B1hyphenhyphen_QllOxngz4W4tVVLJy9t9WtPdYypLGQRhfyvvEp0H13nTm4KvXYixC1wBFhC8_i36P_Mnu1fLb13JHpsTR4DG5tzFp5E4QujZHGfzQY2bM_J/s1600/flor_en_el_desierto1.jpg" width="200" /></span></a><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Cuando las
circunstancias de la vida de una mujer
ahogan esa libertad y ese deseo, circunstancias que son muy diversas, con mucho
dolor algunas deciden no continuar adelante. Es una decisión difícil. No
conozco ninguna mujer en mi ámbito de relación que no haya llegado a esta
decisión sin dolor y preocupación. Tampoco conozco ninguna a la cuál esa
decisión no haya dejado huella. Pero hay circunstancias que así lo aconsejan a
cada una.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Una mujer
sabe si está disponible para esa tarea y usurpar el saber femenino ha traído
elementos mortíferos a nuestra cultura y a nuestras vidas. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Cuando
aparecen esas crisis que provocan algunos hombres en el poder, el cuerpo de la
mujer entra en cuestión. Es un modo que tienen algunos de zanjar sus
diferencias, de establecer alianzas, para distraer la atención y continuar sembrando
el horror.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Gracias
Luisa por tus palabras.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">*Asún es profesora e investigadora de Duoda, Centre de Recerca de dones de la Universitat de Barcelona</span></div>
<div class="MsoNormal">
<st1:date day="3" ls="trans" month="2" w:st="on" year="2014"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span></st1:date></div>
<div class="MsoNormal">
<st1:date day="3" ls="trans" month="2" w:st="on" year="2014"><span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Enlace al artículo de Luisa Muraro <a href="http://www.ub.edu/duoda/web/textos.php?lang=1&col=1" target="_blank"> Sobre el aborto: ¿A quién toca decidir? ¿Juzgar? ¿Ser juzgado?</a></span></st1:date></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-68168104721110350442014-01-13T03:24:00.003-08:002015-06-04T04:57:24.070-07:00Presentació Revista DUODA 45, 2013 Isabel Ribera<h3 style="text-align: center;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><span style="color: purple;">Monogràfic: la política de les noves mares</span></span></i></h3>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><span style="background-color: white;"><span style="color: purple;"><b>*Isabel Ribera</b></span></span></span></i></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">La Bonne, Barcelona
4 de desembre de 2013</span><span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Vull començar pels
agraïments: a la Remei Arnaus i a l’equip`de Duoda per proposar-me participar a
aquesta presentació; a les autores d’aquest número 45, a les meves professores
del màster i a les dones i homes que sou ací avui.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Quan vaig començar
a escriure el text de la presentació el vaig titular “Ressonàncies”. Em
ressonaven paraules com: “</span>Resquicio
al ruido”<span lang="CA">, “</span>Entrelíneas”<span lang="CA">, “</span>Corte” o “<span lang="CA">Incís”. Paraules recollides al Projecte d’artista de la <b><i>Mar
Arza </i></b>i a la ressenya que
Milagros Rivera fa de l’exposició <b><i>“Llibre
de revelacions” </i></b>al Molí Paperer de Capellades (curadores de l’exposició
Assumpta Bassa Vila i Joana Massó Illamola)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Presentar aquest
número 45 de Duoda desperta moltes emocions en mi. Ressonàncies de les
experiències, les paraules, el pensament d’altres dones. Ressonàncies de la
meva pròpia experiència. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA">I<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els números de
Dudoa que surten a la tardor sempre recullen com a monogràfic els debats, les
ponències del Seminari de Primavera. Jo he assistit a molts dels Seminaris de
Primavera organitzats per Duoda. Però justament aquesta primavera, que el<i> </i>tema monogràfic era “<b>La política de les noves mares”, </b>vaig escoltar
les presentacions <b>d’Ivette Roche Andreu</b>
(<i>La vida en danza</i>) i de <b>Carme Vidal Estruel</b> (<i>En la revuelta de la maternidad</i>) i la
performance de <b>Sophie Kasser</b> <i>(¿Dónde estoy cuando soy dos?) </i>d’una
manera molt especial: acompanyada per la meva filla de 23 anys. Quan la Remei
em va oferir presentar el número, aquesta va ser la primera imatge que em va
venir al cap. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Conec el centre <i>Duoda. Recerca de dones</i> des de finals
dels anys 80. Algunes amigues molt estimades –Elena Grau, Violeta Ibáñez, Anna
Bosch- anaven fent cursos o assignatures del màster. Les mirava amb una certa
enveja però aquesta era una possibilitat que jo no contemplava. Per aquells
anys va néixer la meva filla –era l’any 90, i estava a punt, també, el naixement
de la Revista Duoda-. Va ser un temps amb moltes llums i moltes ombres, i el
meu espai de relació, de política, era la revista En Pie de Paz i el grup Giulia Adinolfi, -format per les
dones de Barcelona de la revista-. I feia política primera al meu institut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sempre a prop de
Duoda, però a una certa distància. Així era també amb el conjunt del moviment
feminista. Amb les dones de la revista En Pie de Paz fèiem grups
d’autoconsciència sense nombrar-los així; posàvem la relació en el centre de
les nostres vides, en especial la relació entre dones amb una –diguem-ne- gran
naturalitat. Treballàvem en un grup mixt perquè valoràvem, també amb
naturalitat, que el món estava format
per dones i homes i nosaltres volíem tenir existència pròpia però no volíem
deixar de relacionar-nos, de contractar amb ells... </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les dones del grup
Giulia Adinolfi llegíem tot el que ens arribava de les feministes italianes: –Claudia
Mancina, María Luisa Boccia, Lívia Turco- dones impulsores de la Carta
Itinerant “</span>Las mujeres cambian los
tiempos<span lang="CA">”; -Luisa Muraro, Lia Cigarini i tantes altres-
pensadores de la diferència sexual; llegíem
a Milagros Rivera i a altres dones que, contínuament, ens donaven les paraules
per dir la nostra experiència, la nostra pràctica política. L’any 2002 varem
publicar un article col·lectiu al
monogràfic <b>“La pràctica de la pau”</b>
del número 23 de Duoda<b>. </b>Es deia<b> </b><i>Mujeres
En Pie de Paz: transformar la extrañeza en un saber”.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A partir de l’any
2008, que vaig fer una assignatura online amb l’Asun López Carretero -<b>”Desig, experiència i autoritat femenina en
educació”-</b>, el meu apropament a la revista Duoda i el seguiment de tot el
que es “cou” a la cuina de DUODA han anat augmentant progressivament. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un conjunt de desitjos
i de mediacions no fallides durant els últims anys m’han portat a una experiència
creativa amb l’escriptura i a relacionar-me amb el estudi d’una manera com no
havia fet mai. M’han portat avui ací. El desig de fer l’assignatura <b><i>“La
relació educativa: del saber de l’experiència femenina a l’experiència de
saber”</i></b> -que impartien en aquell moment Remei Arnaus i Núria Pérez de
Lara-, i la mediació de la Núria Beitia suggerint-me la possibilitat de fer un
mòdul sencer –i no només aquesta assignatura- em va portar a fer, també de
manera presencial, <b><i>“</i></b></span><b><i>El orden
simbólico de la madre<span lang="CA">”</span></i></b><span lang="CA"> amb la
Caroline Wilson. Vaig tenir la sort que el grup d’unes 22 dones i un home
d’aquell curs 2010-2011 va ser un estímul i em va aportar molts sabers:
circulava autoritat femenina i em va impactar la força de les dones joves...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A partir d’aquell
moment, vaig llegir o rellegir articles de molts números anteriors de Duoda. Anava
de l’11 al 29, del 7 o el 8 al 23. Vaig descobrir que al mateix número 23 de
Duoda, del qual us parlava abans, ja hi era la <b>Mar </b></span><b>Arza -</b><span lang="CA">dona artista que ha
desenvolupat un projecte preciós al meu institut-; vaig llegir per primera
vegada un article de Núria </span>Pérez<span lang="CA"> de </span>Lara <span lang="CA">que recrea el pensament de </span>María
Zambrano<span lang="CA">; vaig descobrir que també hi ha un article de </span>María Zambrano<span lang="CA">, autora a la
qual hem llegit després, durant anys, amb les dones del grup Giulia Adinolfi;
vaig rellegir l’article de l’Ina Praetorius <b><i>”</i></b></span><b><i>La filosofía de la competencia del estar ahí”</i></b><i>. </i><span lang="CA">I sempre és la mateixa operació amb molts dels números de la revista: descobrir,
rellegir, trobar-li nous sentits a cada article, antic o nou, publicat a Duoda.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I continuo fent el
màster cada curs, mòdul a mòdul. Vaig passar del presencial a l’online en un
trànsit primer dificultós –soc de la generació que soc- però després joiós. I
quan el curs passat arribo a fer l’assignatura <b><i>“</i></b></span><b><i>Sexuar<span lang="CA"> la política”</span></i></b><i><span lang="CA"> </span></i><span lang="CA">amb Milagros
Rivera-Garretas, me’n adono que no arribo tard, arribo al temps que a mi em
convé, al temps que concorda amb el meu desig.<i> </i>I descobreixo que l’arxiu d’articles publicats per Duoda és una
font inesgotable de paraules, de pensament que ressona nou. I sobre tot, constato,
una vegada més, que només podem escoltar quan “podem” quan hi ha obertura, quan
podem “Tornar a començar”, </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="CA">II<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Anna Maria Piussi</span></b><span lang="CA"> escriu un article en aquest número 45 amb el
títol: <b>“</b><i>Volver a empezar: Entre la vida, la política y la educación: prácticas
de libertad y conflictos fecundos”<a href="file:///C:/Users/Amparo/Downloads/Duoda%20Presentacio%CC%81%20(def)%20%2045%20Isabel%20Ribera%20(1).doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></b></span><!--[endif]--></span></a></i>
que parteix del reconeixement a les dones amb les quals està en relació
política i de pensament. Dones a les quals jo també agraeixo la seva reflexió
sobre “ser inici” (Hanna Arendt, Maria Zambrano, Diana Sartori, Milagros Rivera
i tantes altres...)<i><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta <b>idea d’inici</b>, de que<b> </b><i>“Tornar
a començar significa exposar-se en primera persona amb altres”, </i>em connecta
amb el meu desig de posar paraules a la meva pràctica educativa i em permet
col·locar-me “a l’inci” cada dia quan arribo a l’aula. Aquesta idea d’inici la
poso en relació amb tot el que aquesta primavera vaig escoltar i ara he llegit
sobre la política de les noves mares.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ja he dit
abans que l’experiència de sentir la
Ivette i la Carme i de sentir i veure la Sophie al costat de la meva filla va
tenir una força simbòlica difícil de comunicar. Va ser un regal. Jo havia
reflexionat i havia parlat molt sobre la meva maternitat -immensa, com la de
totes-. Maternitat que havia estat precedida per una gran dificultat de
reconèixer el do de la meva mare concreta, i que vaig sostenir, amb altres, amb
molt de goig i amb bastant angoixa.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6y8sCjQsRWXcrzs31kmYQf8Ox4bRXcIv6eGaNR_v9WF-hBBh6MmMyfXr9n_zjBfipTtmXDEoDOJbwtp6TGHPYTtIDgwwp2tW-Wq5EG45SYhdD0ln7YqaMHnioPkboOgVjghP3-qJgFBiw/s1600/IMG_5056.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6y8sCjQsRWXcrzs31kmYQf8Ox4bRXcIv6eGaNR_v9WF-hBBh6MmMyfXr9n_zjBfipTtmXDEoDOJbwtp6TGHPYTtIDgwwp2tW-Wq5EG45SYhdD0ln7YqaMHnioPkboOgVjghP3-qJgFBiw/s320/IMG_5056.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara, sense
pretendre explicar a totes les dones de la meva generació, -ni a totes les
dones joves- voldria plantejar alguns dels trets que compartien moltes de
nosaltres fa 20, 30 o més anys.... i posar-los en relació amb el que escolto i
llegeixo en les ponències d’Ivette, Carme i Sophie.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La major part de
les dones de la meva generació varem tenir una gran <b>dificultat de reconèixer la nostra mare concreta</b>, de reconèixer-la
com a donant i nutrient de la nostra vida. I encara molt menys com a referent.
Ens ha costat molts anys, a unes més que a unes altres, entendre que les nostres
mares sí ens estimàvem i que el que intentaven era protegir-nos. Aquesta
dificultat ha significat dolor, cansament i moltes limitacions per connectar
amb la nostra pròpia força. El que jo veig és que les dones joves <b>reconeixen </b>amb molta naturalitat, amb
rotunditat, les seves mares, les seves avies<b>, la seva genealogia femenina.</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La major part de
les dones de la meva generació ens varem <b>rebel·lar
contra la “maternitat com a destí de dona”</b><u>.</u> Aquest fet ha tingut
unes conseqüències per a cadascuna de nosaltres (des de ser mares joves i
sentir-nos atrapades, ser mares quan ja érem grans, descartar totalment la
maternitat, o arribar tard a la maternitat en aquest entestament de rebel·lió i
de desig d’existència pròpia). Les dones que avui ens presenten els seus textos
<b>accepten la possibilitat de ser dos que
senyala el seu cos de dona i</b> <b>es
pregunten sobre la maternitat, abans i durant la criança amb molta llibertat,
incloent-hi el negatiu.</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La major part de
les dones de la meva generació<b> </b>varem
convertir<b> el treball (remunerat) en clau
de la nostra independència i del nostre projecte de vida, de realització.... </b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El que jo observo
és que les dones joves -que viuen el fet que el treball remunerat forma part de
qualsevol biografia femenina i han vist la lluita de les seves mares-, tenen
una <b>relació amb el</b> <b>treball molt més mediada pel desig </b>i per una interpel·lació continua de com
volen viure en aquest món nostre, en crisi. Es poden representar a sí mateixes
fent invencions creatives sobre la gestió del temps, els diners, el menjar, la
roba, el consum en general i les mil maneres de compartir...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les dones de la
meva generació estàvem <b>sempre alertes amb
els homes amb els que compartíem casa, fills o filles, etc... </b>En general, anàvem
“a la grenya”. La falta de confiança ens feia persistir en conflictes poc
fecunds. I ens ha costat molt d’esforç col·locar-nos en un altre lloc.<b> </b>Les dones joves que expliciten que
conviuen amb els pares de les seves filles o els seus fills, <b>aborden els conflictes amb una col·locació
pròpia. </b>Sembla ser que són molt capaces de plantejar <b><i>“conflictes fecunds”</i></b>
també amb els seus companys. <b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El que jo veig en
les dones joves és que aborden el desig de maternitat (o no) i de realització
professional i de relació amb el treball, <b>acceptant
el vincle i fent innovacions simbòliques. </b>Aquest és un signe de la política
de les noves mares.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFsaVlyeVp0A7oOVxXRv0o4uB5pz1Bjk2air8ighThhNtkwQQSRgNjVFHx5gjqAsk3yTkt5umiFYoNcIHGrCiqBR1DPt-mpQIB8nT1mqHj7FrHhzthWQiOakRoDXOvmbjoI4EzQZHhxTPD/s1600/IMG_5041.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFsaVlyeVp0A7oOVxXRv0o4uB5pz1Bjk2air8ighThhNtkwQQSRgNjVFHx5gjqAsk3yTkt5umiFYoNcIHGrCiqBR1DPt-mpQIB8nT1mqHj7FrHhzthWQiOakRoDXOvmbjoI4EzQZHhxTPD/s320/IMG_5041.JPG" width="320" /></a><span lang="CA">El “més” d’Ivette,
Carme i Sophie és que posen en paraules moltes de les pràctiques que jo he vist
en altres dones joves. Aquestes paraules i aquestes pràctiques fan simbòlic,
aporten llum, obertura, a les dones joves, però també a mi, a les seves pròpies
mares, a les dones madures. Em permeten resignificar la meva pròpia maternitat,
el do de les mares concretes de la meva generació i les llums i les ombres de
les seves pràctiques que, encara que guiades per l’amor i el desig de
protecció, eren moltes vegades temoroses de la llibertat femenina i ens van
provocar molt de dolor, molt de rebuig i molta dificultat per rebre la força de
la nostra genealogia materna. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per acabar, després
de la reflexió que m’ha suggerit aquesta presentació, vull afirmar: <b>quanta llibertat femenina varem saber posar
en joc les dones de la meva generació </b>per tal que la generació de les
nostres filles es pugui plantejar la maternitat, la seva manera de ser dona, la
seva relació amb el treball, amb els homes...; el seu projecte de vida, com ho fan aquestes
tres dones que ens regalen els seus escrits en aquest número 45 de la revista
Duoda!!!!!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<a href="http://duodaub.blogspot.com.es/p/campana-30.html" target="_blank">Vols compartir la teva experiència?</a><br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Amparo/Downloads/Duoda%20Presentacio%CC%81%20(def)%20%2045%20Isabel%20Ribera%20(1).doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>Anna Maria Piussi. Volver a
empezar: Entre la vida, la política y la educación: prácticas de libertad y
conflictos fecundos”. , “DUODA. Revista de estudios feministas” 245 (2013) pág.
24 </div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
<div class="MsoFootnoteText">
*Amiga i alumna del Centre de Recerca de Dones Duoda.</div>
</div>
</div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-11007927666846633762013-11-08T02:51:00.003-08:002015-06-04T04:58:39.509-07:00Presentación del libro EMILY DICKINSON 2n Vol.<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b>27 de noviembre Presentación del libro:</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><br />EMILY DICKINSON<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<o:p> </o:p><b><i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;">POEMAS 601-1200. SOLDAR UN ABISMO CON AIRE </span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"><br /></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
Prólogo, traducción y
lectura de los poemas en español por Ana Mañeru Méndez y María-Milagros Rivera
Garretas<i>.</i> Madrid, Sabina editorial,
2013; 776 páginas. Edición bilingüe. Contiene CD con la lectura de los poemas
en formato mp3. <span class="A5"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Adobe Garamond Pro"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">ISBN: 978-84-937159-9-1; 37 euros.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="A5"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: "Adobe Garamond Pro"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b>Con</b>: </div>
<div class="MsoNormal">
Luisa Fortes, poeta
(moderadora)<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Esther Zarraluki, poeta<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
María-Milagros Rivera
Garretas, cotraductora del libro<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
Mar Serinyà, artista </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Las traductoras firmarán
el libro a quien lo desee.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhige-orbzvevdl4hVJci8TYejVPC-2FQaNK3MnFUcet1njTtA5b5SkDyKXO-bdxbQAFFGmKGLTmJXQS1mi10b-73Uh32va0o3ZYWW4fSq4w6KOeykB2dZvP_eEyuNzVbJ2YZG6RCfOnTyJ/s1600/0EDportWeb.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhige-orbzvevdl4hVJci8TYejVPC-2FQaNK3MnFUcet1njTtA5b5SkDyKXO-bdxbQAFFGmKGLTmJXQS1mi10b-73Uh32va0o3ZYWW4fSq4w6KOeykB2dZvP_eEyuNzVbJ2YZG6RCfOnTyJ/s400/0EDportWeb.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<o:p> En: </o:p><b>LLIBRERIA PRÒLEG</b>, MIÉRCOLES <b>27 DE NOVIEMBRE</b> DE <st1:metricconverter productid="2013 A" w:st="on">2013 A</st1:metricconverter> LAS <b>19</b> HORAS</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
C/ SANT PERE MÉS ALT, 46.
BARCELONA.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">Hay
otra Soledad</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">Sin la
que muchas mueren –</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">No la
ocasiona falta de amiga</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">O
circunstancia de Lot </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">Sino que
la naturaleza, a veces, a veces pensó</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">Y
quienquiera que le ocurra</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">Es más
rica de lo que podría ser revelado</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">Por
numeral mortal –</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">[Entregado
a Susan Huntington Dickinson]</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><i>Emily Dickinson<o:p></o:p></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<b><i>Poema 1138</i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p><b><br /></b></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Un Secreto dicho –</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Un Secreto dicho –</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Deja de ser un Secreto – entonces –</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Un Secreto – guardado –</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Ese – puede aterrar solo a Una –</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Mejor de él – estar continuamente temerosa –</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Que de él –</div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
Y Quien tú se lo dijiste – además –</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<b><i>Emily Dickinson </i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<b><i>Poema 643</i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p>Te esperamos!</o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3WfoQKknUqY_IFWSB4Hcki5ErBsN2Jo7F4VQs0dHsyfWQnVo__PsxdKr5JcdUt8MEjbZV7FqCYR-SgDTRydll-yujMRodx7tllXMw_DSZSsm-uwRxX54rnfpOZO4p6Gz4R-GrN6KPqCUl/s1600/duodanome.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="43" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3WfoQKknUqY_IFWSB4Hcki5ErBsN2Jo7F4VQs0dHsyfWQnVo__PsxdKr5JcdUt8MEjbZV7FqCYR-SgDTRydll-yujMRodx7tllXMw_DSZSsm-uwRxX54rnfpOZO4p6Gz4R-GrN6KPqCUl/s200/duodanome.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Para saber más del libro:
<a href="http://www.sabinaeditorial.com/">www.sabinaeditorial.com</a> <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-80599338607320878642013-10-28T06:21:00.001-07:002015-06-04T04:57:59.656-07:00Cuéntanos tu experiencia<h3>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #741b47; font-size: x-large;">L'observadora</b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #741b47; font-size: x-large;"><br /></b></div>
<b><div style="text-align: center;">
<b><span style="color: #741b47;">*Clara Trepat (Alumna del máster)</span></b></div>
</b></h3>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;">Abans de començar a estudiar
al Màster de la Diferència Sexual de Duoda jo era una observadora, de la vida
de les dones, de la literatura de dones, de les obres de les dones, però crec que
no m'implicava directament. La meva observació radicava en la lectura, els
llibres eren l'eina de contacte i em vaig adonar que la meva vida sempre havia
estat així: observava, aprenia de l'experiència pròpia i la d'altres dones però
no actuava, simplement mirava. Creia en aquesta lluita de les dones per crear
un món millor, on estiguéssim realment representades, però no participava en
grups de dones, no m'implicava, tenia les meves pròpies opinions però no gaires
oportunitats per explicar-me, em semblava que no podia compartir-les amb altres
dones.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfI8E9Mxca0FyxYTM0F_hDYsddPCyonYISVoIjljZ0LJTp9FGL3yYymv4ECKW_VQTA5hZG5yDzdSwZ-N5CPRk8Vf40orlIxsg5RlsjIR2EQcr2HmsvtSTPnhPtPchqmRm2XcnYeZ2t2a29/s1600/P1030697nenSop.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: #783f04;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfI8E9Mxca0FyxYTM0F_hDYsddPCyonYISVoIjljZ0LJTp9FGL3yYymv4ECKW_VQTA5hZG5yDzdSwZ-N5CPRk8Vf40orlIxsg5RlsjIR2EQcr2HmsvtSTPnhPtPchqmRm2XcnYeZ2t2a29/s320/P1030697nenSop.jpg" width="320" /></span></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;">A nivell particular sí que
expressava les meves opinions però era en un grup reduït i personal, de tu a
tu. No sentia que hi hagués una vida en relació, entre dones, a la meva vida.
Em sentia com aïllada d'aquest món on les dones actuen alienes a si mateixes,
com jo. Aïllada de la veritable vida de ser dona anava seguint els
esdeveniments de la meva existència sense una actuació directa per part meva,
com si no decidís jo mateixa, com si el curs vital em guiés sense voluntat
pròpia. Encara ara hi ha molts moments que em sento així, és com si tingués por
de decidir l'aventura de viure, perquè quan ho vaig intentar, una mena de
catàstrofe sorgia de dins meu, entre el meu jo femení que lluitava contra mi
mateixa, i els altres. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;">Així doncs, la meva pròpia
individualitat em dominava i només aconseguia extrapolar-la quan escrivia sobre
la meva experiència de dona, i encara pateixo per discernir en què m'implico i
en què no dec, perquè em semblava que m'exposava massa a unes opinions externes
que creia que em farien mal, suposo perquè aquesta experiència ja l'havia
viscuda. Malgrat tot en acabar el màster ja no sento aquesta por, encara que
segueix havent-hi un recel a implicar-me en un món on no es valora l'opinió de
les dones.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;">¿I per què encara em sento,
en certs moments, com un aglomerat de passions reprimides que m'impedeixen
sortir d'aquest monstre interior que m'avisa, sempre, que no surti a
l'exterior, que a ningú li interessa, que ningú escolta, que ningú vol saber
els propòsits d'una dona que lluita per ser ella mateixa?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;"> Em preguntava si ho havia entès prou bé, si
era capaç de respondre a un nou repte, a una nova visió de mi mateixa que
m'interpel·lava en els estudis de la diferència sexual. I, entre d'altres coses,
m'he adonat que em desautoritzava jo mateixa en molts moments malgrat
l'experiència entre dones en què participo actualment.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;">Sortir de mi mateixa ha estat
implicar-me, mostrar-me, sentir-me valorada per iguals i arribar a una zona
zero de retrobament amb aquella nena que vaig ser, amb aquesta dona que sóc
ara, que havia amagat en els plecs de la meva existència. Estic contenta amb
aquests nous estudis perquè no solament m'han ajudat a entendre que no només hi
ha una lluita de les dones per la seva llibertat, per la seva visibilitat, pel
seu reconeixement històric o social, sinó perquè és un reconeixement del meu jo
més íntim i personal, on hi havia habitat com una ermitana en un abisme
espiritual, on el centre sóc jo mateixa i totes les meves antecessores en les
quals m'he reconegut, mitjançant les genealogies femenines que han existit i
que encara existeixen, i de les quals he après més i millor sobre mi mateixa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><span style="color: #783f04;">Clara Trepat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial Narrow","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial Narrow', sans-serif;">Fotografía: Sophie Kasser performance ¿Dónde estoy cuando soy dos? (fotografía Archivo Duoda)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial Narrow', sans-serif;">Barcelona, Octubre 2013<o:p></o:p></span></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-14138247748587674022013-09-25T08:54:00.000-07:002013-09-25T09:12:18.091-07:00Cuéntanos tu experiencia <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";}
</style>
<![endif]-->
<br />
<h4 align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="color: #741b47;"><span style="color: #0b5394;"><u><span style="line-height: 150%;">Duoda, el cultivo de un jardín</span> </u> </span> </span></span> </span></h4>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%;"></span></span><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> <span style="font-size: small;"><b> <span style="color: #741b47;">* Por Aura Tampoa Lizardo</span></b></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #073763;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Transitar Duoda, implicó, reconocerme en complicidad con
la vida y sus fluctuaciones. Ver hacia dentro/hacia la madre, desnudarme del
lenguaje “prestado” (al cual le tenía pavor) para volver a la lengua de la
carne. Esa lengua es un jardín, alberga símbolos como las plantas, únicos,
perfectos, de gran potencia sanadora. </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #073763;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 12pt; line-height: 150%;">El cultivo de las palabras requiere detenimiento,
disposición para el asombro, recuerdo y olvido, así, simultáneos. Mi detenimiento
comenzó por la visión, dando origen a la lectura reveladora de la realidad,
desde ella, cada imagen es relación. Sentarte a admirar tu jardín es, confesar
el asombro ante los milagros del ser, respirar, sentir cada movimiento ajeno
como parte de ti, comprender las transiciones de las moléculas que somos,
comprender por qué nos desafinamos, porque las plantas vibran, suenan, así como
las palabras.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #073763;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGzmsTsxEvgycFYx7SR21m8MUma1mmKZEKrFBw02eXgV3j7VmuOacw9ar91MJLPkG8wFX6pSTCQSrOrviNlDIrWXjta4jfWSRVuIvwL2H_j_novpL5-cDHYgwwPbbTQbEYL-fQKqMGxEJw/s1600/Georgia-O-Keeffe-Santa-Fe+fotograf%C3%ADa+pintando.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGzmsTsxEvgycFYx7SR21m8MUma1mmKZEKrFBw02eXgV3j7VmuOacw9ar91MJLPkG8wFX6pSTCQSrOrviNlDIrWXjta4jfWSRVuIvwL2H_j_novpL5-cDHYgwwPbbTQbEYL-fQKqMGxEJw/s1600/Georgia-O-Keeffe-Santa-Fe+fotograf%C3%ADa+pintando.jpg" /></a><span style="font-family: Garamond; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Detenerse en el jardín y hurgar ¿Qué sucede cuando somos
ruido? ¿Es cierto que todo ruido carece de armonía? ¿Es cierto que toda muerte
carece de belleza? ¿Existe la verdad? ¿Y, si existe, por qué nos prohibieron
hablar de ella? </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #073763;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Pues sí, leer la existencia en lengua materna conduce,
indudablemente, a la verdad. Al encuentro con las palabras de verdad. Al llegar
a este punto, la fidelidad a ellas es fidelidad a ti misma, de modo que,
cualquier otro lugar de enunciación parece un sueño pesado, una borrosa
pesadilla. </span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #073763;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Duoda, las maestras de Duoda, van soltando destellos que
iluminan el jardín sobre el cual reposa tu corazón, su suavidad nos enseña a
leer, a mirar siempre como la primera vez: libres de razón y plenas de amor. </span></span><br />
<br />
<span style="color: #073763;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;">(Fotografía: Georgia Pintando de Tony Vaccaro) </span></span></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-11122312131131536522013-09-05T03:36:00.002-07:002013-09-05T03:36:53.862-07:00Descubriendo la Revista Duoda<br />
*Por Daniela Amigo Arancibia<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Me han encomendado la tarea de presentar la revista Nº 43 de Duoda, sobre el “Feminismo de las más jóvenes”, y sin saber aún si soy apta o no para hacerlo, ya que para mi la escritura es como una montaña rusa que a veces me lleva a la cima recóndita de mi ser mujer y otras veces me lleva a lugares donde me reprimo, creo que me encuentro en un momento de mi vida en que veo el feminismo como algo fundamental que mueve mi vida y le da sentido.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Antes que todo debo agradecer a Duoda, por haberme abierto un claro de luz al final del camino y a mis compañeras y profesoras, que me han aportado a la construcción de lo que hoy es mi feminismo gracias a las charlas y lecturas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Recuerdo que el año pasado no tenía muy claro qué era el feminismo de la diferencia, ni tampoco sabía si haría el máster. A pesar de esto asistí al seminario de primavera y algunas ideas comenzaron a tener sentido. Venía llegando de Chile, mi país, bastante cansada de todos estos movimientos de “igualdad de género”, con miedo de decirme feminista porque esto involucraba que me miraran con cierto rechazo, por esto, tomé esta oportunidad de venirme a Barcelona, como una forma de encontrar algo que buscaba, algo que sabía que me faltaba, ya que me sentía vacía y tenía certeza de que necesitaba algo más.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Como he dicho al principio, Duoda ha sido para mí un claro de luz al final del camino, porque me ha llevado a reconocer y reconocerme en relación con otras mujeres, que están en una búsqueda parecida a la mía o que ya han encontrado estos claros de luz y que hoy con amor y sabiduría han sabido entregárnoslos para construir en conjunto.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqTrhp-IuaqjiXJMXJY8xF1-1MQxg0NwrwDKnEw3KeKeYBpZcvef_1b5camU5qEhofEZ3hQ7YPBQalRMByenwP1U08HRObCCossSjqP-0wwM9ZreLiewb51py8NiC4nM7og5FGbMDBEEfG/s1600/revista+duoda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqTrhp-IuaqjiXJMXJY8xF1-1MQxg0NwrwDKnEw3KeKeYBpZcvef_1b5camU5qEhofEZ3hQ7YPBQalRMByenwP1U08HRObCCossSjqP-0wwM9ZreLiewb51py8NiC4nM7og5FGbMDBEEfG/s1600/revista+duoda.jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">He descubierto la revista cuando me puse en contacto con Duoda. En un comienzo me fue muy extraño, ya que creo que es primera vez que veo lecturas en primera persona, creando teorías en relación y sin determinantes. Vengo de una enseñanza muy normada, incluso en la universidad donde la teoría sólo existe si la han escrito grandes pensadores. Por esto la revista me generó gran curiosidad y al leerla me he encontrado con gratas sorpresas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Sus distintas autoras han logrado unir todas estas experiencias personales para construir una nueva teoría. Teoría que no es normada ni exclusiva, sino que teoría en movimiento, teoría en primera persona y contrastada en relación. Esto ha hecho que me pueda identificar en ella, porque tienen relación directa conmigo, han logrado poner en palabras cosas a las que antes no sabía cómo nombrar, aunque sabía que existían porque ya las vivía, pero no las sentía validadas. Eran palabras atadas en un simbólico que intentaba reprimir y que hoy han sido libres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El camino para reconocerme como mujer y feminista ha sido largo y arduo, ha conllevado un trabajo interno de reconocimiento y autoridad. Soy joven, aún queda mucho por avanzar, pero estoy consciente y segura de que voy por buen camino. En este avanzar he ido encontrándome con estas pepitas de verdad pura a las que aludía Virgina Woolf, las que me han guiado para reconocerme feminista y poder decirlo hoy sin miedos ni ataduras.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Hoy para mí el feminismo es inevitable, es como si fuera parte de mí, por lo que siento que no puedo decirme mujer sin decirme feminista. Tengo amigas que aún no entienden esto, lo que a veces me frustra porque siento que están tan atadas a este simbólico patriarcal sin darse cuenta de que no es su espacio. Ellas se saben incómodas pero no logran reconocerse en su ser mujer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Quizá para mí este no ha sido un camino tan complejo, puesto que vengo de una familia donde quién establecía las normas era mi madre y mi padre obedecía. Ambos han sabido desde su posición, entregarnos el amor y el vínculo, y desde esta posición desigual de poderes dentro del</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">hogar, cumplir con la función de crianza que a cada uno se le ha encomendado de forma diferenciadora. Mi padre desde la protección y la sabiduría y mi madre desde la relación y la confianza.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Desde niña supe que la mujer era la que ponía orden y mandaba, quien administraba el dinero y el hogar, aunque fuera mi padre quien trabajaba. Ante esto, mi cambio tuvo que ser al revés de muchas, ya que con esto, mi madre siempre me inculcó que los hombres no valían nada, que eran insignificantes y que sólo servían para entregar el dinero, por lo que yo, no les debía obediencia ni respeto. Esto para mí, en un momento fue destructor, porque tomé las palabras de mi madre al pie de la letra, ya que desde adolescente veía mi relación con hombres desde un plano igualitario, y no dejaba que ninguno de ellos traspasara los límites que mi madre había dado. Luego en la juventud tuve mis primeros novios e intentaba establecer relaciones de jerarquías con ellos, donde yo mandaba y ellos obedecían, porque pensaba que si yo podía hacer algo ellos debían hacerlo y de igual forma. Llegué a un punto en que no me sentía dentro de mí, en que el ser mujer me provocaba una especie de peso sobre las espaldas, porque era mucha la carga de tener que llevar el poder, porque esto “del poder y las jerarquías” a mí no me gustaban, no las veía necesarias para lograr relacionarme. Este fue el momento de contradicción con mi madre, donde por un lado la amaba y por otro, sentía que se equivocaba al educarme.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En este momento, ya un poco más grande y con un poco más de experiencia sobre mis hombros, comprendí que mi madre me enseñaba esto con todo el amor que ella podría entregarme, porque no quería que yo, su niñita, pasara por las mismas situaciones angustiantes y terribles que ella pasó, y claro, desde su forma de ser tan impulsiva, quizá no me lo decía de la mejor forma. Al entender esto, supe que mi madre me amaba con un amor infinito y de aquí a reconocerla en autoridad no me fue tan difícil, fue un acto liberador tanto de mí como mujer como de mí como hija.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Creo que esto ha sido también lo que me ha llevado a buscar este camino y a sentirme feminista en tanto mujer, puesto que creo que es un abrir y cerrar de puertas constante en donde me encuentro y me retraigo como una especie de reflejo. La revista de Duoda, en esta edición sobre “El Feminismo de las más jóvenes”, me ha aportado mucho también a esto. El escuchar relatos hechos carne en mujeres jóvenes al igual que yo, representadas y validadas por saberes y experiencias comunes es muy alentador.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Es encontrar guías y autoridad también en nuestra generación, que vaya que somos muy distintas a nuestras grandes luchadoras feministas de antaño, a las que debemos reconocimiento y autoridad también, puesto que han sido quienes nos han llevado a lo que somos hoy. Pero esto también nos ha llevado a reconocernos y validarnos en nuestra nueva forma de ver y crear feminismo, porque si bien somos jóvenes, hemos aprendido a aprender de nuestras antecesoras y de intentar continuar con su legado, pero ya desde otro parámetro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Al igual que Elena Álvarez Gallego, en su texto “Un claro espera allí en el bosque, siempre, para nosotras”, veo también mi feminismo ya no como reivindicación, porque creo que la reivindicación ya la han logrado o por lo menos han luchado por ella, aquellas feministas que han seguido esta forma de lucha. Por tanto, creo que ahora el paso está en otra parte, en la revolución de la política del deseo, como lo han hecho aquellas mujeres que han trabajado por el feminismo de la diferencia, por tanto fortalecer nuestras relaciones y entregarles autoridad creo que es la vía, y aunque a veces siento que puede resultar a la vista un tanto pasiva, creo que es transformadora, porque transforma desde nuestra necesidad como mujeres, desde nuestro simbólico femenino, lo cual nos transforma desde las entrañas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Éste y otros dos textos que hoy forman parte de la revista nº 43 de Duoda, “El Feminismo de las más jóvenes”, aportan desde diferentes miradas a la forma en que hoy las mujeres jóvenes vemos nuestro feminismo. Como ya he mencionado, desde mi experiencia me identifico mucho con lo que indica Elena Álvarez, en la forma como identifica la libertad, atribuyendo su autoría y entrega a nuestra madre, ya que es quien nos entrega nuestra libertad al nacer. Nos entrega también su experiencia sobre las nuevas formas de relación que se entrelazan en las parejas jóvenes, donde el reconocer la dependencia contribuye a crear un más para la relación. Esta forma de entregar nuevos significados a palabras tan llenas de carga patriarcal, nos libera y me libera en lo particular, ya que me da la posibilidad de re significarlas en femenino, desde lo positivo y lo relacional. Lo que nos da libertad y creatividad para construir desde aquí, desde la relación, desde el amor y ya no, como he dicho, desde la reivindicación. Esto es creo, el mayor aporte que podemos hacer a nuestra generación las mujeres jóvenes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En directa relación con la libertad femenina, está la libertad sexual, a la cual creo que nuestra generación le atribuye mucho significado, Elena Álvarez lo habla también en su texto y Chiara Zamboni lo introduce también desde su mirada como profesora. Desde mi percepción, siento a veces que confundimos la libertad entregada por nuestra madre con la libertad sexual. Ambas son positivas y dependen de cada una de nosotras y del significado que cada una le atribuya, pero creo que sólo nos apoderamos de la libertad sexual cuando hemos encontrado nuestra propia libertad femenina y presiento que nuestra generación y las que preceden buscan encontrar en la libertad sexual, un simbólico perdido y en esta búsqueda se confunden y engañan con lo entregado por el mundo masculino.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En la revista encontramos también, un hermoso texto titulado “Un elipse entre Eros y Escritura”, donde Aura Tampoa nos cuenta su experiencia al reconocerse feminista y cómo durante este camino el mantenerse en relaciones de affidamento con otras mujeres la llevó a reconocerse y atribuir autoridad, lo que forjó su camino para identificarse como mujer y en tanto mujer feminista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Este es un camino que muchas recorremos a lo largo de la vida, y creo que nuestra generación ha aprendido a darle importancia a la experiencia que se vive en relaciones de affidamento con otras mujeres, que se constituyen en nuestras guías. Esto reafirma lo que dice Aura en su texto, y es que somos Ontológicamente feministas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Do3ygT1tfNmO7ySQREOYNW6JrhOS97T-ZM9PmXSJ6RzvmYwwf_dszPp9JD6xmLulQTgyFJHqIo6XEzVNtIfi6fKXVpJY5-1qgPwithGEDB3m8e6DnZiYV6SvbMxISwkVmPrmdw77ciMm/s1600/IMG_1562.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Do3ygT1tfNmO7ySQREOYNW6JrhOS97T-ZM9PmXSJ6RzvmYwwf_dszPp9JD6xmLulQTgyFJHqIo6XEzVNtIfi6fKXVpJY5-1qgPwithGEDB3m8e6DnZiYV6SvbMxISwkVmPrmdw77ciMm/s320/IMG_1562.JPG" width="320" /></span></a><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Otro texto dentro de la revista que me hizo mucho sentido al leerlo, ya que en él me reconocí en vivencias muy comunes, fue “Y así, me hice mujer”, de Erika Irustra, ya que aborda el feminismo vivido desde su experiencia de hija y con cómo se mezcla el imperativo de ser quien soy con el imperativo que nuestros padres y madres esperan que seamos, lo que genera cambios en nuestra vida, en principio de rebeldía con ciertas caracterizaciones determinadas y luego de entender estos cambios como condición natural de nuestros cuerpos, reconociendo que nuestro cuerpo siempre vuelve al origen, al cuerpo de nuestra madre. Por lo tanto, al igual que Erika no concibo el feminismo sin el cuerpo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La revista de Duoda, sin duda, y como ya lo he dicho, nos abre un espectro de experiencias mancomunadas, vividas de forma distinta desde cada extremo del mundo, pero que mantienen lazos comunes, que nos identifican y nos llevan a reconocer autoridad en las relaciones que concretamos con aquellas mujeres con las que nos vinculamos. Para mí, el poder entender las relaciones con otras mujeres desde un punto distinto, desde un punto libre de expresión de cada una con su ser mujer en relación, ha sido aclarador. En este momento, cada una de las autoras al igual que mis maestras y compañeras de Duoda, se han convertido en pequeñas pepitas de oro, que me han enriquecido como mujer y como feminista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ya estoy próxima a volver a mi país, ahí casi al fin del mundo, donde me llevo todas estas pepitas de oro para poder sembrar más en las mujeres con las cuales trabajo. Me voy llena de ilusión y con una visión muy transformadora, y no porque quiera transformar, porque quién soy yo para hacerlo, sino porque yo ya me he transformado.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i style="text-align: justify;"><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i style="text-align: justify;"><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
<i style="text-align: justify;">Daniela Amigo Arancibia</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>Trabajadora Social</i></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-3219022641693053742013-07-17T15:51:00.003-07:002013-07-17T15:51:58.737-07:00La fiesta es aquí. Relato sobre un encuentro<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><b>“La fiesta es aquí”…* </b> </span><span style="line-height: 150%;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Calibri, sans-serif;"><i>Por Nuria Jornet</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">La casualidad ha hecho que
acabe el curso “Feminisme i llibertat femenina” que hemos programado y
coordinado desde Duoda para Els Juliols-UB y la Universitat d’Estiu de les
Dones de Cornellà (8-12 julio 2013) y empiece el último libro de Diotima, <i>La
festa è qui</i> (resultado del Grande Seminario de Diotima, otoño de 2011). Una
casualidad que me lleva ya a titular esta crónica personal del curso y del
encuentro con esta frase: “La fiesta es aquí”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Sé que la frase en sí,
y quizás más en el contexto que os describiré, tendrá sus reparos y, en la
crisis actual, puede dar a entender una pérdida de realidad. Creo que justo lo
contrario. Como Chiara Zamboni escribe en el prefacio de este libro: “lo que
caracteriza una fiesta es saber poner en común lo que sentimos como bueno y
gozoso, a pesar de lo mucho que falta (…), mostrando la dureza [sí] pero
indicando contemporáneamente el aparecer de otra cosa” (<i>mi traducción).</i>
O el sentido de las palabras de Diana Sartori, en uno de los textos, cuando piensa
que quizás la queja femenina de “no formar parte de la fiesta, estar excluidas
de la fiesta” puede ocultar el hecho de en “qué” fiesta, y nos invita a pensar
que la revolución del feminismo ha sido una gran fiesta durante la que ha
acaecido algo de inédito, “una ontofonía creativa capaz de interrumpir el
tiempo lineal” y que permite dar un salto (<i>un salto sul posto</i>) “<i>que
balza di là dal patriarcato direttamente nel presente</i>”. Y me quedo
(fascinada por el texto de Diana) con esta imagen del salto y en especial cuando
apunta: “a menudo nos damos cuenta de que hemos saltado cuando el salto está
hecho”. Y algo pasa con la libertad, con esa libertad femenina que acompañaba
el título de nuestro curso: siempre había estado, pero especialmente después
del “salto del feminismo” vemos con nueva luz cuánta libertad ya existía.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Porque la sensación,
tras el curso, fue que habíamos dado ciertamente un salto, percibiendo en ese
presente, en esa aula, hablando y pensando en presencia, que la libertad
femenina estaba ya ahí. Que lo que hicimos, con ese relato a varias voces del
“feminismo de la libertad” (nombre que aparece en el documental de <i>La
politica del desiderio</i> que me parece afortunado, en el sentido de acertado,
oportuno y a la vez feliz y venturoso =María Moliner) fue despertar, acompañar,
dar palabras a lo que ya llevábamos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8QQtmhyphenhyphenft1eeTIm5g-olqcD9504gol3p_tp7qTIbCY60lAIrxtpAryxaLTgycwZq9AAPY-JKToGloXBkxb1s64zDug8Bd0j2n6Z7QVCV-tzPTMmkaas90egvzZNPtDiEU2uBdi4IaJlE-/s1600/IMG_1872.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8QQtmhyphenhyphenft1eeTIm5g-olqcD9504gol3p_tp7qTIbCY60lAIrxtpAryxaLTgycwZq9AAPY-JKToGloXBkxb1s64zDug8Bd0j2n6Z7QVCV-tzPTMmkaas90egvzZNPtDiEU2uBdi4IaJlE-/s320/IMG_1872.JPG" width="320" /></a><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Quiero ante todo, en
primer lugar, contar mis sensaciones, para descubriros después palabras y
experiencias que vimos, entre todas a la luz de ese descubrimiento de la
libertad femenina. Mi extrañeza primera ante un auditorio nuevo para mí
–formado mayoritariamente por mujeres de mediana edad, sin formación
universitaria, procedentes del entorno social de la emigración de los años 60
en Cataluña-, un cierto desencuentro, leve y sin dureza, ante mi puesta en
escena (un tanto rígida en las formas, formas que quizás ellas percibieron ante
todo “muy” académicas). Para dejar, sin embargo, algunos puntos que percibí de
encuentro y aproximación: por ejemplo, la fascinación por esas Preciosas que inventaron
un lugar político, de mediación femenina, el Salón; transformando este lugar
central de la casa y desplazando la distinción entre lo público y lo privado
que había en su tiempo. Ya ahí, en ese “momento” de las Preciosas, percibí
también que mi aproximación en este caso a otro grupo presente, más
minoritario, el de las jóvenes universitarias de 18-20 años, iba también a
realizarse en la mediación, o mejor, en la necesaria para ellas incorporación
de los hombres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">La extrañeza, ajenidad
femenina, que yo nombré en algún momento de mi texto y que después retomaría
Caroline Wilson para marcar ese corte del llamado “feminismo de la segunda ola”
y la creación de grupos, de espacios de mujeres solas, tenía sentido en mi
público, pero especialmente en el de las mujeres más mayores, cuando ellas lo
llevaban a su experiencia propia: la del grupo, asociación de mujeres de la
ciudad, el grupo de teatro, y la fuerza que habían sacado de ese entre-mujeres.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Una de estas mujeres, relató
de una manera fuerte y bella, el salto, su salto. El entre-mujeres y en
especial la relación con otra mujer, también presente en el curso, le dio la
fuerza para hacer un desplazamiento, su desplazamiento. Primero, percibir que
su mente (fueron sus palabras elegidas, aunque yo también pondría su cuerpo, cuando,
en la relación de confianza con su médica, pudo controlar el número de hijos
que quería); su mente, decía, era suya: “mi mente se separaba de la de él” –su
marido. Y, a continuación, entablar una mediación amorosa y de intervención en
su realidad cruda y nada fácil (matrimonio joven, problemas de alcoholismo de
su marido, no independencia económica): marcar unas nuevas reglas del juego,
cuidar a su marido (con quien desplegó una capacidad de cuidado, amorosa, que
pasaba incluso por cuidar las palabras que lo etiquetaban desde fuera: “no era
un borracho, era alcohólico”, atención, como se encargó ella misma de
puntualizar).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">En ese punto, la
intervención de la amiga puso en jaque muchas de las políticas (política
segunda) y (ahí estaba yo de nuevo, en parte, solo en parte, sí), algunas de
las intervenciones y discursos desde la academia. Su amiga no era una víctima,
y no quería entrar en ese discurso, un tanto ya estereotipado de la mujer que
sufre violencia y que será, en el marco de ese “discurso”, hecha objeto de, con
unas pautas y un hacer controlados por el estado, por el poder, victimizada.
No, su amiga, ya se había “independizado”, sí, pero quería mediar en su
realidad, con su hijos, con su marido, con sus gestos, con su mirada. No quería
etiquetas desde fuera como “hombre machista”, “mujer víctima”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">El relato se cerraba,
por parte de su protagonista, con todo un descubrimiento: “el feminismo ha sido
demostrarme quien soy yo”, dijo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Fue en la clase de Pilar
Babi, maestra en el arte de dar entrada a la experiencia libre del ser mujer,
donde tuvimos el relato de otra mujer, más mayor, que había entrado de lleno en
esos protocolos de atención a las víctimas de la violencia. Protocolos que nos
mostraban la paradoja de que era ella la que en realidad era “la” controlada,
controlada por la policía en sus movimientos, en su ir y venir por la ciudad.
Una paradoja sí, pero que no ocultaba la experiencia de ser de esta mujer, su
experiencia de transformación interior que la hizo cortar con la dura realidad con
la que convivía más de 40 años. Mostrar su salto, dio pie también a que otra,
en circunstancias parecidas, se atreviera a decir que ella estaba en camino de
esa transformación. En realidad todas descubríamos la experiencia de vivir la
libertad de la otra, y esa experiencia nos hacía más grandes. En esa misma
sesión, otra mujer, trazó sin casi ser consciente de ello, su experiencia de
creación, con más de 20 años a cuestas, de una empresa, con su marido, a su
medida. En su relato (“llamé a las trabajadoras y les dije: ¿qué horarios
queréis? (…) “Mi marido me dejaba…y yo hacía”) descubrí algunas de las
invenciones de las nuevas empresa femeninas, del presente, y percibí ese entrar
entera, el ser mujer, en los contextos del trabajo.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSqaEmewif7vWa61A5C0xhZ4ajVi-a5hLACxD7w9wEWNIhXx8EnGtgILqEoUxWLKSmBBExwdoyj2P-oLJL2_sJRufVhOxefxR0cx2s16YD8LGERR9Iosh1FOx4PqYiSx_yIIT4tPPHj02K/s1600/IMG_1897.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSqaEmewif7vWa61A5C0xhZ4ajVi-a5hLACxD7w9wEWNIhXx8EnGtgILqEoUxWLKSmBBExwdoyj2P-oLJL2_sJRufVhOxefxR0cx2s16YD8LGERR9Iosh1FOx4PqYiSx_yIIT4tPPHj02K/s320/IMG_1897.JPG" width="320" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3np5Yy9WDZjd7PO3F4cYQwRhhyY6X0mf3r3xB5GKaOf1OItnkII_6ardRmRV07Ku_nPSumc9dFbEWChrE-X5mKFjithixJZrnd2dSe-oEeLqGhaRkKXnwQ58YAay6IRLbD36tecRhcfiu/s1600/IMG_1842.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a><br />
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Fue todo un proceso
compartido, que duró los cinco días del curso: descubrir y poner palabras a
esas experiencias, y darle un sentido político. Difícil y complejo a la hora de
saltar o ir más allá de algunos puntos que eran realmente fuertes en el
trayecto y en el currículum de estas mujeres: el sentido de clase, la queja o
el lamento (no encuentro las palabras adecuadas) por no haber podido estudiar
(y de ahí un sentimiento encontrado, contradictorio, por las mujeres que sí lo habían
hecho y mostrando, quizás en exceso, su ignorancia y su inferioridad no exenta
sin embargo de una cierta rebeldía e incluso orgullo por poder estar aquí, en
el aula). Y, en el contexto actual de crisis, el lamentar y revindicar la
pérdida de unos derechos -sanidad, educación trabajo…- (y de ahí una llamada,
un grito, a la política del poder, y a las mujeres políticas). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">En mi manía de empezar
también los libros por el final, capté enseguida una frase potente dicha por
Federica Giardini, en el Grande Seminario: “(…) lo que se trata de hacer ahora es
consumar el luto de los privilegios tenidos en el patriarcado”. Quizás no afino
suficiente la traducción ni el sentido de sus palabras en su contexto, pero ahí
detrás hay también el gesto de aprovechar la crisis para dejar caer, crear algo
nuevo... Pero sin duda ahí també aparece el miedo, el no saber qué va ocurrir,
y seguramente el rechazo de una parte del grupo de mujeres, alumnas de este
curso, recriminándome mi posición “privilegiada”. ¿Dinero?, ¿trabajo más o
menos seguro? Sí, seguramente. Pero hay otras muchas cosas, negativas, que han
cambiado en mi lugar de trabajo, en la universidad, y que también son producto
de este final lacerante del capitalismo y del patriarcado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Quiero poner ahora,
para finalizar, algunas de las imágenes y palabras que mis compañeras de curso
pusieron en el aula para acompañar y desvelar, como os decía al principio, lo
que ya existía. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Fue especialmente
bonito lo que Pilar Babi llamó (retomándolo a su vez de Carmen Yago) “el velo
de la miseria femenina”; quitar ese velo, descubriendo la trampa, la lupa que
lee la realidad desde los ojos patriarcales. Y descubrir lo que no está ocupado
por el patriarcado. La última sesión de Núria Beitia, con esas invenciones y
prácticas políticas contemporáneas (Madres de mayo, Città felice…) y mi primera
sesión, retomándolas del pasado (Hortensia, Christine de Piza, Sança de Nápoles,
Agnès de Peranda, Aldonça de Bellera), mostró algunos ejemplos, encarnó algunas
de estas fundaciones y espacios no ocupados o desvalorizados por el
patriarcado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">El trabajo con Remei
Arnaus nos llevó a una práctica de partir de sí, trayendo al aula lo que ha
llevado el feminismo de la libertad en la educación. Ese pensar y nombrar una
experiencia educativa, cada una en su pasado más o menos reciente,
satisfactoria y no satisfactoria, nos permitió dar palabras y nombrar las
mediaciones primeras, y poniendo en el centro lo que llevaban en un movimiento
de dentro a fuera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Con Clara Jourdan fue
especialmente importante situar en el aula el “final del patriarcado”, nombrado
por las mujeres de la Librería de mujeres de Milán en 1995, y al final de su
intervención fue fecundo también poner la cuestión femenina junto a la cuestión
masculina, y el trabajo en las relaciones de diferencia. Tanto en su texto,
como en la proyección del documental después, fue central la necesidad de
nombrar, poner en palabras. Estábamos ya en el punto medio del curso, y creo
que ya percibíamos todas lo que Clara nos advertía al principio de su
intervención: poner la diferencia femenina a pensar (la diferencia sexual
pensante) y que el ser mujer tenga sentido y dé sentido a la realidad (os diré
que al día siguiente, intervendrían algunas de las mujeres que os he comentado ya).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Con Caroline Wilson fue
muy importante dar cuenta que de ese proyecto moderno, basado en la ley-estado,
en la ciencia (en esa fiesta, que diría Diana) habían sido excluidas las
mujeres. Y como algunas primeras mujeres, feministas, del siglo XVIII, como
Mary Wollstonecraft, y algunos nombres de la generación mujeres del XIX en
España, habían empezado a luchar por participar, entrar en ese proyecto,
construido a medida de los hombres. Aunque también fue importante descubrir, en
algunas de ellas, auténticos gérmenes de proyectos y de relación entre mujeres
poco estudiados o visibilizados (como el propio trabajo pedagógico de la Wollstonecraft
o los textos contra la guerra de Vera Brittain, que enlazaba con esas
mediaciones femeninas en el conflicto o el valor de la paz duradera en Christine
de Pizan que yo había presentado el primer día).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_88IEGa6oOF-vAYsljKLghvFSK0AhlhwIDVbBCq3sb0iQ2bx-wiFRyoL1N7TpMomth7_LKlxZYyn9PdufZOui4BwWxhSAPHsv29oOa_-EZUQs9vvs39OkMEHHlJ1zHxGoxQokpS4Xnalg/s1600/IMG_1893.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_88IEGa6oOF-vAYsljKLghvFSK0AhlhwIDVbBCq3sb0iQ2bx-wiFRyoL1N7TpMomth7_LKlxZYyn9PdufZOui4BwWxhSAPHsv29oOa_-EZUQs9vvs39OkMEHHlJ1zHxGoxQokpS4Xnalg/s320/IMG_1893.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">Hasta aquí esta
desordenada crónica de lo que fue y de mi experiencia.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif";">* Dedico este texto a mis compañeras
de curso: Caroline Wilson, Clara Jourdan, Gloria Luis, Pilar Babi, Remei Arnaus
y Núria Beitia. Y el apoyo técnico y audiovisual de Amparo Chumacero. Para las
dos primeras, escribo en este castellano un poco apurado… <o:p></o:p></span></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-1792669325490540922013-07-12T03:53:00.000-07:002013-07-12T03:53:47.755-07:00Apúntate al curso "La diferencia sexual como pensamiento y política"<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="color: #993366; font-family: Garamond, serif; font-size: 16pt;"><b>La diferencia sexual como pensamiento y política</b></span><span lang="ES-TRAD" style="color: #993366; font-family: "Garamond","serif"; font-size: 16.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Dra.
Caroline Wilson, Duoda (Universidad de Barcelona)<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">En
el aire hoy hay algo que pide nombrar la experiencia de las mujeres, para dar
vida nueva a una cultura, la cultura moderna masculina, que ha llegado al final
de una crisis larga. Esta asignatura/curso online ofrece una síntesis
atractiva, rigorosa y sencilla de la esencia y del uso que podemos encontrar
hoy para el pensamiento y la política que se ha desarrollado en el mundo
occidental a través del deseo de muchas mujeres de traer al mundo tanto el
sentido libre de la diferencia sexual como también de traer la libertad
femenina al mundo común de mujeres y hombres.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-list: l1 level1 lfo2; tab-stops: list 18.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiefHGkmuahB4FCE0nxLnLiFf7TEA14Q77oRFbeb1b0flrMr4bhGfmf6EDaxrTpHVeTUPmabAdn59g1catcIrGL80cW9aXeK2lHLO3BZ2y2jdcgF-jrYaU62pOXcWy0qDkoZKcKWXgYqqn/s1600/SabadoProleg+003.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiefHGkmuahB4FCE0nxLnLiFf7TEA14Q77oRFbeb1b0flrMr4bhGfmf6EDaxrTpHVeTUPmabAdn59g1catcIrGL80cW9aXeK2lHLO3BZ2y2jdcgF-jrYaU62pOXcWy0qDkoZKcKWXgYqqn/s320/SabadoProleg+003.JPG" width="320" /></a><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Symbol; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Precio: 150 Euros, abierto a todas y a
todos. Curso de extensión universitaria. 4 créditos ECTS. Online.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: 0cm list 18.0pt left 36.0pt 72.0pt 108.0pt 144.0pt 180.0pt 216.0pt 252.0pt 288.0pt 324.0pt 360.0pt 396.0pt 432.0pt 468.0pt 504.0pt 540.0pt 576.0pt 612.0pt 648.0pt 684.0pt 720.0pt 756.0pt 792.0pt 828.0pt 864.0pt 900.0pt 936.0pt 972.0pt 1008.0pt 1044.0pt 1080.0pt 1116.0pt 1152.0pt 1188.0pt 1224.0pt 1260.0pt 1296.0pt 1332.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Symbol; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Garamond","serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Del 21 de octubre 2013 al 21 diciembre 2013. Idioma:
Inglés (Saber <b>leer</b> inglés es esencial. Se puede responder en inglés,
castellano, catalán o francés).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: 0cm list 18.0pt left 36.0pt 72.0pt 108.0pt 144.0pt 180.0pt 216.0pt 252.0pt 288.0pt 324.0pt 360.0pt 396.0pt 432.0pt 468.0pt 504.0pt 540.0pt 576.0pt 612.0pt 648.0pt 684.0pt 720.0pt 756.0pt 792.0pt 828.0pt 864.0pt 900.0pt 936.0pt 972.0pt 1008.0pt 1044.0pt 1080.0pt 1116.0pt 1152.0pt 1188.0pt 1224.0pt 1260.0pt 1296.0pt 1332.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Garamond","serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-left: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: 0cm list 18.0pt left 36.0pt 72.0pt 108.0pt 144.0pt 180.0pt 216.0pt 252.0pt 288.0pt 324.0pt 360.0pt 396.0pt 432.0pt 468.0pt 504.0pt 540.0pt 576.0pt 612.0pt 648.0pt 684.0pt 720.0pt 756.0pt 792.0pt 828.0pt 864.0pt 900.0pt 936.0pt 972.0pt 1008.0pt 1044.0pt 1080.0pt 1116.0pt 1152.0pt 1188.0pt 1224.0pt 1260.0pt 1296.0pt 1332.0pt; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Garamond","serif"; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><a href="http://www.ub.edu/duoda/web/actualidad.php?lang=1&t=1&s=3" target="_blank">Sexual Difference as Thought and Politics/La diferencia sexual como pensamiento y política</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; tab-stops: 0cm 36.0pt 72.0pt 108.0pt 144.0pt 180.0pt 216.0pt 252.0pt 288.0pt 324.0pt 360.0pt 396.0pt 432.0pt 468.0pt 504.0pt 540.0pt 576.0pt 612.0pt 648.0pt 684.0pt 720.0pt 756.0pt 792.0pt 828.0pt 864.0pt 900.0pt 936.0pt 972.0pt 1008.0pt 1044.0pt 1080.0pt 1116.0pt 1152.0pt 1188.0pt 1224.0pt 1260.0pt 1296.0pt 1332.0pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="EN-GB"><u>Programa</u><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="EN-GB">1: Introducción.
</span><span lang="ES-TRAD">La historia, ideas y limitaciones del proyecto feminista
de la Ilustración, un legado genealógico que, sin embargo, puede necesitar transcenderse.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">2: Luce Irigaray. Una invitación y un
desafío. Las ideas principales de la obra inicial de Irigaray y su impacto y
significado.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">3: Diótima y La librería de mujeres de
Milán. El nacer de una política arraigada en el pensamiento y práctica de la
diferencia sexual. Una historia y el análisis de sus primeras exploraciones y
figuras políticas. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">4: El desarrollo de esta política y
pensamiento. La genealogía. La autoridad femenina como práctica política. El
partir de sí. La política del deseo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">5: El orden simbólico de la madre. La
política del simbólico.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">6: El trabajo sobre el negativo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD">7: La trascendencia y la libertad.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Garamond","serif"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Para
más información y matricula: <a href="mailto:duoda2@ub.edu">duoda2@ub.edu</a><o:p></o:p></span></b></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-65825587631648854822013-06-17T08:54:00.000-07:002013-06-17T09:17:27.575-07:00Sobre la nostra Revista Duoda Nº 43<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: purple; font-family: Times, Times New Roman, serif;"><i>Compartim les paraules de la Catalina Ramón LLadó, una de les nostres convidades a presentar la</i></span><i style="color: purple; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"> Revista Duoda Nº 43 i Nº 44.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>En primer lloc agrair a la Remei per haver confiat en mi i en les meves
paraules per participar en la presentació
d’aquest nou exemplar de la revista de Duoda nº 44, encara que parlare
del 43.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>La meva relació amb la revista data d’alguns anys enrere, quan a la
Universitat en vaig sentir a parlar. Gràcies a les lectures que em van proposar
algunes de les meves mestres, vaig poder ampliar els meus coneixements, però el
que em va cridar l’atenció d’aquells escrits, era el llenguatge que utilitzaven
les dones que hi escrivien. Moltes de les paraules no les acabava d’entendre
perquè estaven situades en un pla diferent a com els havia entès fins llavors.
Era un llenguatge que no m’era estrany del tot, abans m’havia apropat a Maria
Zambrano i ja m’havia passat el mateix. No ho acaba d’entendre lògicament però
em tocava, em donava aire i vida. Físicament i emocionalment suposava un indici
d’obertura cap a un nou lloc entre conegut i desconegut. Tant com he pogut, en
les meves visites a Duoda, he carregat dintre de la motxilla tots el exemplars
que podia, perquè per a mi són un gran tresor ple de saviesa als que acudeixo
de tant en tant perquè em nodreixin.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Recordo l’any passat, quan vaig anar a presentar-li a la Nuria Beitia la
meva proposta del treball de creacions socials femenines. Les meves practiques
vaig fer-les en un centre de salut familiar, on vaig estar present a les
sessions de pre i post part, a més de compartir altres activitats. En aquestes
sessions vaig estar-hi sense haver sigut mare. Recordo que la meva mestra,
l’Àngels va demanar-me si ho tenia clar, perquè potser compartir aquests
moments tan especials podien afectar-me. I li vaig dir que per a mi cap
problema. Després d’acabar les practiques, vaig dir-li a la Nuria que volia fer
el treball sobre una de les altres activitats (gimnàstica conscient) i que preferia
no parlar sobre els efectes que havia tingut en el meu desig maternal. Abans de marxar em va regalar el número 31 i
llegir-lo em va ajudar a poder posar en joc el meu desig de ser mare i
introduir-lo finalment en el meu treball final i en la meva vida.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgghV572rJB-pVym00IeNONCGCKY8c0L32KvXGLBaK19FPIcEqjD4wXBPybb0en44TcFP1AmmxDAG-JYu5_wGlcvOzey3N-lg5tRoMIbiYksJI85YbetmIss9PI_d_hWA2x4sm8oZzHveM9/s1600/catalina.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgghV572rJB-pVym00IeNONCGCKY8c0L32KvXGLBaK19FPIcEqjD4wXBPybb0en44TcFP1AmmxDAG-JYu5_wGlcvOzey3N-lg5tRoMIbiYksJI85YbetmIss9PI_d_hWA2x4sm8oZzHveM9/s400/catalina.jpg" width="400" /></a><span lang="CA"><i>Centrant-me en l’exemplar que ens ha portat aquí a la Daniela i a mi. Dir-vos que l’any passat vaig estar
present al seminari i en vaig fer una recensió , i ara que el torno a llegir,
ja em sembla diferent, o soc jo que he canviat?!!. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Aquests seminaris representen per a mi un espai i un temps d’escolta de
dones que donaran mesura als meus desitjos, dubtes i pulsions de vida. Pulsions
de vida perquè són les sensacions que tinc quan hi assisteixo, perquè les
vostres paraules m’arriben ben endins i surto transformada o almenys amb ganes
de fer-ho. He de dir, que encara no m’he decidit a participar-hi preguntant i
em vaig penedir molt de no haver-ho fet amb la Josefina Molina –directora de
cinema -. Ja que havia fet l’assignatura de Teresa de Jesús i m’havia tocat
molt. Potser que comenci a ser hora que em posi en joc jo també i perdi, o no
millor dit, accepti la meva por a posar-me en joc.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>La intervenció de la Josefina Molina em va espantar en un primer moment,
només escoltava dades i no vaig parar atenció a la seva reivindicació del seu
dret i llibertat a exercir una mirada pròpia sobre el món, més concentrada en
el contingut que en la forma. En el torn de les preguntes, la seva mirada sobre
el que li plantejaven em va semblar molt enriquidora i encertada. Situava les
seves paraules en un simbòlic que m’era proper. Quan en relació al
reconeixement que han fet d’ella i d’altres companyes les generacions més
joves, assumeix la falta de reconeixement que ella va tenir cap a les que
havien estat abans. A les que no es van apropar per motius ideològics o
situacions vitals, però que havien estat l’inici d’una cosa molt important, com
és que la dona introduís la seva mirada en un món que els permetria poder
difondre una altre manera de mirar la realitat.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>En la ponència de Elena Álvarez Gallego, on parla del feminisme de cada
dona. Estic d’acord en que el ser dona és quelcom que, en relació, vaig
re-el-laborant al llarg de la vida i que
acompanyo del meu pensar-me com a tal.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>En relació a la reivindicació, penso que hi ha de ser i que la podem
inventar des d’altres llocs. Des de la meva llibertat femenina, amb humor i
amor. Posar en joc la nostra llibertat relacional en un espai compartit i no
envaït pot deixar respirar i fer sorgir altres maneres de fer. Partir des d’un
altre ritme, que doni temps a pensar el que anem fent. Perquè potser, deixar-se
la pell, el desgast de la constant visibilització i activisme en les
reivindicacions és el que esgota i acaba distorsionant el seu sentit.
Acollir-la com diu –Erika Irusta Rodríguez- des dels diferents ritmes, temps i
creativitats que posem en joc.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>M’agrada la menció que fa l’Elena –en
el seu text del monogràfic “ el feminisme de les més joves- a les paraules de
Maria Zambrano. Per a mi, venir als seminaris és un temps d’escolta que m’ajuda
a pensar-me com a dona. Són un moments en el que tot es para i permeten intuir
les clarianes del bosc de cada una de les dones de les que vinc a aprendre,
aprendre a viure. Intuir i saber que s’estan parlant de coses que com a dones
ens fan ser conscients de la nostra llibertat, creativitat i possibilitats. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvGkXL3t2p-L6XC0hWyuImKO825anYDgRYD6l0L2rqCrHwH1ex9rjn-3exudmauoBPdRioc9OO_vXTpVX6tLjpFw4HUIcY8DkcbScpjuqfzPKzySM0NzoH21JGuOt2SZwoucba5tjcTTW/s1600/revista+duoda.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvGkXL3t2p-L6XC0hWyuImKO825anYDgRYD6l0L2rqCrHwH1ex9rjn-3exudmauoBPdRioc9OO_vXTpVX6tLjpFw4HUIcY8DkcbScpjuqfzPKzySM0NzoH21JGuOt2SZwoucba5tjcTTW/s1600/revista+duoda.jpg" /></a><i><span lang="CA">Tornar a llegir l’exemplar m’ha fet veure
que la meva mirada s’ha ampliat i que puc compartir la meva experiència amb
noves paraules que em permeten dir-me. Aquest posar en paraules em fa sentir
lliure, perquè em fa passar per un procés de reflexió de la meva experiència
que em transforma per moments. Tenir l’oportunitat de compartir-ho en un dia
com avui m’enfronta a les meves pors, la por a que els meus pensaments que poso
en paraules no coincideixin amb el que visc i experimento. </span><span lang="CA">La por a no ser
prudent quan afirmo, prudent de no precipitar-me. No donar temps a que allò que
vull expressar parteixi de mi, ho pugui argumentar de forma senzilla i ordenada
i sigui clara i precisa amb el que vull dir. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Tinc por perquè sempre m’he expressat de forma poc
clara, sense cap ordre ni precisió i molts de cops m’he precipitat parlant des
d’un neutre que no em deia i em dificultava la relació amb l’altre, perquè
aquest/a no pot donar-me mesura si jo no em poso en joc.</span><span lang="CA"> Una mesura a la que li dono molt de valor perquè
em cura i em nodreix. Com diu Aura Tampoa- en el seu monogràfic “una elipse
entre eros i escritura”, “em quedo amb els moments en els que sento que les
dones amb les qui estic també s’han detingut en les nostres certeses”. I aquest
reconeixement de les dones que m’han donat mesura en aquests darrers anys, ha
fet que m’apropi a la meva mare, perquè reconeixent-les a elles, la reconec a
ella que és la que em va donar l’inici. A vosaltres, us vaig autoritzar de
seguida perquè el vostre simbòlic em donava claror però la feina la tenia en
donar espai a la potencia de lo negatiu de la meva relació carnal i simbòlica
amb la meva mare.” Mirar-l’ho cara a cara i restar aprop d’ell , com diu Luisa
Muraro.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Vull aturar-me en les paraules d’Aura Tampoa, a qui em va costar entendre
durant el seminari, moltes de les seves paraules creaven un simbòlic al que no
sabia arribar. Ara que ho llegeixo amb més consciencia, veig que ella va saber
donar-li les paraules justes a la seva experiència de ser dona. Ser dona es anar
sent en relació i li permet una forma de vida més harmoniosa, coherent i justa
d’acord amb el que ha viscut. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7441230859077844134" name="_GoBack"><span lang="CA"><i>Les paraules d’aquestes dones em donen mesura, i
em fan perdre fronteres. Perdre el límit de “L’U” i de la individualitat i
acceptar l’alteritat com a instant simbòlic per a estimar. També m’ajuden a que
composi genealogia femenina i paterna i que a més, ho pugui fer amb la meva
mare i el meu pare, com ho hem fet aquest cap de setmana mentre pensava amb el
que us volia contar. <o:p></o:p></i></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Estar a la casa on em vaig criar
m’enfronta amb la meva relació amb el ser dona, totes les fronteres que es van
aixecar després de la meva primera menstruació i totes les que he hagut de tombar
i encara ho faig per tornar a ser conscient de que jo era lliure des de la meva
dependència primera, la de la meva mare. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Per finalitzar, dir-vos que les paraules
de Chiara Zamboni m’han encès la llum per mirar la meva feina diària d’una
altre manera, treballo d’educadora social. Fer-me conscient que les relacions
que estableixo són enriquidores si surto dels rols socials establerts i m’obro
a un contacte autèntic que dona espai i temps a un altre tipus de relació que
des de la confiança autoritza a que passin coses i s’interpel·lin diferents
ritmes i temps. En la meva feina acompanyo a dones i homes, en el seu procés de
vida independent. Aquest fet, en ocasions, és una lluita pel seu reconeixement
de persones amb uns drets i desitjos i un tancar portes a que els hi diguin qui
són,alguns d’ells estan incapacitats. Algunes vegades es tancar-li les portes a
qui els va donar la vida i la confiança per donar aquesta passa en nom d’una
autosuficiència i independència que els acaba invalidant afectivament. Penso
que tinc molta feina en re-pensar i posar a treballar tots aquests negatius
però les vostres paraules i la vostra presència em donen la força i la mesura
per continuar.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Per acabar, voldria mencionar les paraules
de Chiara Zamboni en referència a l’obediència interior de Maria Zambrano i la
llibertat que aporta la seva pràctica. I aquesta és possible si s’està atenta a
la presència real dels cossos amb els que em relaciono i com diu María
Milagros, aquest estar atenta té a veure amb el ser dona. I aquí estic,
mirant-vos, escoltant-vos i confiant en el vostre ser dones.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Moltres gràcies a totes i a la meva mare per donar-me la vida.</i></span><br />
<i><b><span style="color: purple;">Catalina Ramón LLadó</span></b></i></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-71475901281186909182013-05-08T10:53:00.000-07:002013-05-08T10:53:09.218-07:00XXIV Seminari de Duoda La Política de les noves Mares<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL5ww4sRpBtGdOVoGhErtjwyaLrBaXgqoul6rmVMGTlAnRoGHGrNq6Z7AjUYi55Rz-3gOEunFB8nSutmZJlxH90BnDjfTEeKYhSDkWjgUjPIJCQRIwVulEPlzFLXiw5G2eIs17H4seY4FO/s1600/DialegMagistral_SeminariDuoda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL5ww4sRpBtGdOVoGhErtjwyaLrBaXgqoul6rmVMGTlAnRoGHGrNq6Z7AjUYi55Rz-3gOEunFB8nSutmZJlxH90BnDjfTEeKYhSDkWjgUjPIJCQRIwVulEPlzFLXiw5G2eIs17H4seY4FO/s200/DialegMagistral_SeminariDuoda.jpg" width="200" /></a></div>
El <b>XXIV Seminari de Duoda La Política de les noves Mares</b> (dissabte 11 maig 2013) té la intenció de donar continuïtat al Seminari de 2012 El feminisme de les més joves. El protagonitzaran dones, magistrae de Duoda, d’entre 35 i 45 anys, que són mares. El seu sentit serà explorar en l’experiència del “doble sí” de les dones d’avui a la maternitat i a la feina, en un doble sí entès com la conjugació simutània per cada dona, de dos infinits: l’entrega completa a la maternitat i l’entrega completa al treball realitzat com a vocació personal.<br />
En reunions d’equips d’investigació de Duoda, hem observat que entre les noves mares amb feina, indiferentment de les reduccions de l’horari laboral i d’altres ajudes externes, es viu sovint l’experiència d’una nova alienació, que consisteix en un desplaçament espiritual inconscient cap a alguns postulats de l’emancipació, la qual cosa impedeix apreciar el sentit de la pròpia experiència amb realisme. Aquest desplaçament se sol atribuir a circumstàncies externes (companyes de treball insuportables, duresa extrema del capitalisme en crisi, homes que no han canviat prou, manca de retorn i gratitud de tot el que una posa i dóna al món) alguna cosa que pertany a l’experiència íntima de cada dona. Estudiant el <a href="http://www.sabinaeditorial.com/2011/culpa_paraiso.htm" target="_blank">poema 629 d’Emily Dickinson</a>, que diu:<br />
La Batalla librada entre el Alma<br />
Y Nadie – es<br />
De todas las Batallas victoriosas –<br />
Con mucho La Más Grande –<br />
De ella no se tiene Noticia fuera –<br />
Su Campaña Incorpórea<br />
Se entabla, y termina –<br />
Invisible – Desconocida –<br />
Tampoco la Historia – la documenta –<br />
Mientras Legiones de una Noche –<br />
El Amanecer dispersa – Estas perduran –<br />
Actúan – y son término –<br />
Hem anat descobrint que en la contratació entre si i si d’algunes (molt significatives) d’aquestes dones, hi ha una resistència a reconèixer autoritat a la pròpia experiència femenina quan aquesta s’acosta al lloc de treball o al seu sentit. La resistència bloqueja o impedeix fer el simbòlic necessari per viure amb felicitat (o simplement, viure) el “doble sí” que elles mateixes han donat a la maternitat i a la feina, perquè el lloc de treball no s’impregna de femení i, en conseqüència, resulta desagradable.<br />
Per això proposem un Seminari d’exploració de la pròpia experiència al voltant de les pràctiques que es fan per a portar al món el “doble sí” i, tanmateix, no accedeixen a la llum, a allò simbòlic. Aquestes pràctiques, en certa manera fallides, generen molt de cansameNt en les noves mares. La intenció del Seminari 2013 és, doncs, investigar en els obstacles que impedeixen avui a una dona impregnar de femení l’empresa, la funció pública o un altre lloc de treball remunerat, i contribueixi a que segueixin sent per a ella llocs desagradables. Es diferencia de l’anterior seminari precisament en el fet que no observem aquests obstacles en les protagonistes del Seminari 2013.<br />
<br />
<b>Programa:</b><br />
<b>10.15</b>, Núria Jornet Benito i María-Milagros Rivera Garretas<br />
Benvinguda i presentació<br />
<br />
<b>10.45</b>, IVETTE ROCHE ANDREU<br />
La vida, en dansa<br />
Ser mare com un do, i a l’hora, un pes enorme, una losa que se sent, un pesar que més lleuger es torna si s’assumeix i s’accepta de la millor manera. Com si aquest pes, s’alleugerís quan se l’accepte com quelcom d’ineludible. Verticalitat, sol, correcta distribució del pes, respirar, espera, salt i desplaçament, gravetat, espera, escolta, silenci. Relació. La dansa com una guia, en què cos i ànima abracen la vida, la pròpia, i la que s’entrega.<br />
Ser mare com una recerca d’un cos tou i recptiu, mòbil, rítmic, en constant joc d’equilibri en l’espai on es mou. Crec fermament que podem crear més possibilitats de moviment i de llibertat si afinem la nostra escolta i la dels nostres fills i filles. Crec que ho anem fent però no ho hem explicat.<br />
<br />
<b>12.00</b> CARME VIDAL ESTRUEL<br />
En la revolta de la maternitat<br />
Este es un tiempo comprometido, no en el sentido de las viejas consignas que resuenan huecas por haber cumplido con sus propósitos, sino en la asunción de un cambio singular que me desborda. Este es un tiempo que me compromete en un intento por conjugar la maternidad material sin desvestirla de su trascendencia y su potencia simbólica para significar. Este es un tiempo desordenado, pues ser madre es en mí una experiencia convulsa; no por falta de deseo sino a consecuencia de esta revuelta que, cuando la fuerzas, te expone a una relación con lo inaudito, inaudito que es y trae al mundo tu criatura.<br />
Mi criatura de tres, ya casi cuatro años, ha removido el mundo que yo pensaba ordenado. Ha sido, por así decirlo, un niño de lo más talentoso en el arte de desmantelar aquellas conjeturas de supervivencia que me sujetaban, aunque en precario, derecha. Nuestra relación es como el zumo de limón, su gracia curativa está en la dosis y si una se excede en su ingesta, el cuerpo se resiente. Así, aprender a dosificar el desorden para poder comprenderlo y encontrar las palabras ha sido lo más costoso, sobrevivir en medio del caos es lo más ingrato, acoger lo inaudito… en esto estoy.<br />
Quisiera en mi exposición señalar aquellos lugares que, a raíz de mi maternidad, han sido alterados, sin más ambición que la de enunciar, pues esta formulación es la traslación de un equilibrio precario que vivo en tiempo presente. Esto soy yo aquí y ahora, sin una perspectiva que pueda salvarse por la distancia del tiempo y con la fragilidad que me supone acoger que el tiempo puede no darme la razón.<br />
La maternidad es espacio de contratación material y es, también, espacio de creación de simbólico femenino libre. Pero en mi experiencia – todo el texto parte del reconocimiento de la propia contingencia, contingencia que me exime, cuando el tono no sea adecuado, de la presunción categórica, puesto que sin contingencia la maternidad deviene identidad vacía, un lugar mudo a la resonancia creativa que nace de la relación de cada madre con su criatura, singular y concreta – decía que en mi experiencia, el peso de la contratación material, su desmesura, ha silenciado su potencia política. Así, comprender, trascender la urgencia de lo inmediato sin desmerecerlo para que su peso no me detenga, es una práctica que media entre dos irremediables hasta dar con una dúctil sujeción a lo inamovible, que es mi hijo. Esto es, vivir arraigada pero sin dejar de ver el cielo.<br />
Ser madre es asunción de responsabilidad para con la materialidad, materialidad sin la cual nada más es posible, materialidad que hoy – en este nuevo contexto de capitalismo agonizante y final del patriarcado – las mujeres no tenemos garantizada. Materialidad que aunque presentí en el momento en el que yo formulé mi deseo de ser madre, no aprehendí. Materialidad de la cual por ser mi hijo un deseo no puedo (dicen) ser redimida, pues esta materialidad que hiere debe ser pensada, también, en la práctica política que es la maternidad.<br />
<br />
<b>13.00</b> Debat obert<br />
Pausa-dinar<br />
<br />
<b>16.30</b> ON SÓC QUAN SÓC DOS? PERFORMANCE.<br />
Creació: SOPHIE KASSER. Mare i artista. Amb la col·laboració de la pianista Nathalie Pierrehumbert. Assessorament artistic: Stéphane Lévy.<br />
Peça de teatre-dansa que l'artista ha creat per intentar expressar la seva experiència viva a l’entorn del sentit que ha donat a la seva entrega al treball i a la maternitat.<br />
Amb el seu cos i amb la música ens deixa entreveure aquest "doble sí" i la magnitud del desig present a l'experiència de ser mare i treballar.<br />
Pes, temps, preguntes, desitjos, cansament, plaers petits i grans formen part d'aquesta peça.<br />
<br />
<b>18.30</b> COL·LOQUI SOBRE ELS RESULTATS DEL SEMINARI<br />
Sala de reunions de la Biblioteca de les Facultats de Filosofia i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona<br />
c/ Montalegre, 6 - 08001 BARCELONA<br />
<br />
Us hi esperem!Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-16341689064687263462013-05-08T10:45:00.000-07:002013-05-08T10:45:03.271-07:00VIII Diàleg Magistral Duoda Tornar a començar. Entre vida, política i educació: pràctiques de llibertat i conflictes fecunds<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizOiOYUtEDkgOMLejT7KTMKGaPmt-ujU_EOmlvAWFAJiqIJn6ymnPCJ2Wq93oLdc5TMtJRsxFCFf3a3PqcX2k5zKPzqG8t5a4dBZY0qDkHQV_uepEB3y6Z4kv3TEsqE2mBT0k6EbAZVh9X/s1600/DialegMagistral_SeminariDuoda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="148" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizOiOYUtEDkgOMLejT7KTMKGaPmt-ujU_EOmlvAWFAJiqIJn6ymnPCJ2Wq93oLdc5TMtJRsxFCFf3a3PqcX2k5zKPzqG8t5a4dBZY0qDkHQV_uepEB3y6Z4kv3TEsqE2mBT0k6EbAZVh9X/s200/DialegMagistral_SeminariDuoda.jpg" width="200" /></a></div>
Us convidem a compartir aquest diàleg amb Anna Maria Piussi el proper Divendres 10 de maig 2013 - 17.30 h a la Sala d’Actes de la Facultat de Belles Arts de l’UB, C/ Pau Gargallo, 4 - 08028 Barcelona (Metro Zona Universitària). Entrada lliure.<br />
<br />
De qué parlarem? aquí tenim un resum de A. M. PIUSSI:<br />Era el llunyà 1989 quan es va publicar el llibre col·lectiu Educare nella differenza, coordinat per mi, que testimoniava, per rellançar-la a l’intercanvi més ampli, la irrupció durant aquells anys, gràcies al fort desig de professores lligades a la política de la diferència, de pràctiques i reflexions innovadores i originals nascudes de la llibertat i les relacions d’autoritat entre dones, que portaven a l’escola i a la universitat el tall de la revolució femenina oferint-la a les més joves.<br />Va ser un desplaçament trencador, l’afirmació de la diferència femenina com a significant lliure de qualsevol aspecte de la vida educativa i escolar. Aquesta empenta amorosa va fer possible un distanciament, també respecte a posicions feministes dels anys setanta, que ens va permetre sortir dels dilemes “o massa o massa poc”, “o ets dona o parles-penses”, exposar-nos com a punt de palanca del canvi i situar-nos finalment amb llibertat (i amb alegria) més enllà d’aquestes antinòmies fictícies. Vam fer un salt, no un salt en el buit, sinó en la confiança recíproca i en la grandesa del nostre desig, i vam crear un desequilibri per desplaçar els significats de l’educació. Fou la inauguració de la pedagogia de la diferència sexual a Itàlia. I per mi un nou inici.<br />Des d’aquella època, els meus camins, com, d’altra banda, els d’altres, han estat marcats per continuïtats i discontinuïtats, períodes d’intensitat i d’altres de silenci o pèrdua momentània de referències. He conegut les dificultats de la intermitència en un procedir mai lineal, però també la transformació i el rellançament del desig que el saber estar amb confiança en la intermitència fa possibles. Dels molts anys de treball a Diotima, en la pedagogia de la diferència sexual, en el moviment d’autoreforma de la universitat i l’escola, a Sofías, a les activitats amb Duoda, he après que la matriu de la vida i de la nostra existència lliure és néixer i renovar l’alè del naixement amb nous inicis, continuar iniciant. Al centre de la meva contribució, vull posar-hi, per tant, la potència transformativa de (saber) recomençar, potència que té origen en el naixement de la mare, categoria central de la nostra política. Aquesta demana també la capacitat de fer buit, d’apartar-nos de tot el que ja hem dit i pensat, sense perdre-ho; al contrari, per fer-ho reviure davant la prova d’un present marcat per noves contradiccions però també gràvid de possibilitats; demana sortir d’una certa autosuficiència viscuda com a protecció, per fer lloc a una altra cosa dins i fora de nosaltres, per encreuar nous desitjos i subjectivitats que estan movent el món amb preguntes i respostes noves, també a través de conflictes generatius.<br />Saber recomençar entre vida, política i pedagogia avui és important, perquè els contextos i les formes de vida han canviat, també a través de les nostres modificacions, i és necessari tenir en compte els canvis en curs per orientar-los de la millor manera, fent-nos amb altres dones i amb homes possibilitats de nou inici, sense ficcions d’harmonia. Vivim en un temps visiblement marcat per la presència i el protagonisme femenins en tots els àmbits de la vida social, un temps viu i favorable que contrasta amb la melancòlica, destructiva, decadència del projecte masculí de la modernitat. Hi ha senyals de canvis inesperats i prometedors en dones (i homes) de les generacions més joves; hi ha desplaçaments importants en la cultura política, científica, en el saber de la vida material i de la convivència, repensats radicalment a partir de les dones i, per tant, per a tots. A Itàlia veiem rellançaments de desig possibilitats per la confrontació i l’intercanvi lliures, també conflictius, entre dones amb camins diversos, cadascuna amb la seva singularitat (vegeu la Trobada Nacional de Paestum); i hi ha un refloriment, després d’un temps de silenci relatiu o aparent, d’iniciatives a l’escola, a la universitat, a la formació, als mitjans de comunicació, entorn de la diferència sexual/de gènere. Queda com a nucli persistent en la discontinuïtat, com a guany essencial i irreversible, la consciència que la pedagogia de la diferència és la pedagogia, però sento necessari re-començar, donar-li un nou inici amb pensaments i pràctiques, amb convergències i conflictes generatius a l’altura d’aquest amor del món que ens mou, en virtut del qual sabem que el món no és tal sense el seu i el nostre més.<br />(Traducció de l’italià d’Agnès González Dalmau)<br />
<br />
Programa:<br />17.30 h. Presentació del Diàleg magistral, a càrrec de Remei Arnaus, investigadora de Duoda<br />17.45 h. Anna Maria Piussi, Tornar a començar. Entre vida, política i educació: pràctiques de llibertat i conflictes fecunds<br />
<br />
Us hi esperem!Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-56304295446356375772013-04-04T00:45:00.000-07:002013-04-04T01:15:26.846-07:00In Memoriam Rosa Rossi<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAwYtBN-Z_mXsK54d5KeNy820SEu52PHzm4l_FOhs4h8Yp_EHkibzkr4pJsqRppBZ_6n3TLFIL1E5VNyXtgEalC6UgguXLNfeKAyeMCdHbGldiBdpN6V0_F1JeMMAWDmIjgSS310DSEIbF/s1600/PDF_RevistaDuoda17_entrevista_RosaRossi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAwYtBN-Z_mXsK54d5KeNy820SEu52PHzm4l_FOhs4h8Yp_EHkibzkr4pJsqRppBZ_6n3TLFIL1E5VNyXtgEalC6UgguXLNfeKAyeMCdHbGldiBdpN6V0_F1JeMMAWDmIjgSS310DSEIbF/s200/PDF_RevistaDuoda17_entrevista_RosaRossi.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.raco.cat/index.php/DUODA/article/view/62435/90686" style="font-size: medium; text-align: start;" target="_blank">Rosa Rossi entrevistada por Rosamaria Aguadé en DUODA 17 (1999)</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
ROSA ROSSI<br />
Canossa, 1928-Roma, 4 febrero 2013<br />
<br />
De Rosa Rossi recuerdo que tenía el don de la sensibilidad. Con la sensibilidad detenía la barbarie, como un hada que levantara un poquito una varita mágica. Detenía la barbarie de los prejuicios y del rigor académicos, de las ideologías y de las prisas. Estaba en la universidad como hispanista (erudita y grandísima), y parecía una mística; era marxista, y escribió sobre santa Teresa de Jesús y sobre <a href="http://www.trotta.es/pagina.php?cs_id_pagina=13&cs_id_contenido=2398" target="_blank">san Juan de la Cruz</a> los mejores ensayos que conozco; empezaba una conferencia llena de gente expectante, y se tomaba su tiempo con cualquier cosa, casi sin decir nada, como quien sostiene al descuido una flor o un vaso, hasta que los ojos y los oídos se fijaban sonrientes. Por eso, todavía hoy (o especialmente hoy, no sé) hay que prepararse para leerla con el primer movimiento de los ritos de paso: la separación.<br />
Como pasa con la mística femenina, su escritura no ha notado el paso del tiempo. De sus ensayos, mi favorito sigue siendo el libro <a href="http://www.worldcat.org/title/teresa-davila-biografia-di-una-scrittrice/oclc/11101223" target="_blank">Teresa d’Avila. Biografia di una scrittrice</a> (1983, 2ª edición ampliada 1993), premio Donna Città di Roma, dedicado a Ida Magli (en italiano) y a Giulia Adinolfi (en la <a href="http://www.worldcat.org/oclc/11590080" target="_blank">traducción española, de 1984</a>), un libro tan querido que se vendía en los kioskos de periódicos en España en 1995. Esta biografía cambió definitivamente las claves de lectura de la vida y de la obra de Teresa de Jesús, que pasó de ser una mujer grande pero lejana por lo incomprensible a ser una fuente de inspiración de hombres y mujeres, incluso jóvenes feministas, como ya había ocurrido en el siglo XVI, siglo en el que también había escritoras feministas, como la novelista castellana Beatriz Bernal, autora de libros de caballería como los que leían Teresa y su madre Beatriz de Ahumada.<br />
<br />
El secreto de Rosa Rossi fue el seguir las fuentes históricas con sencillez para, sin perderlas de vista, ir descubriendo los flujos de la conciencia de Teresa hasta conseguir trasladarlos literal y alegóricamente a la escritura de su biografía. Esto quiere decir que Rosa Rossi se situó a cada paso en el contexto de la información que Teresa pudo tener, prescindiendo de los conocimientos que se tienen cuando se mira desde el presente y se sabe cómo acabó la historia. Teresa vivió siempre perseguida, siempre con el riesgo de ser detenida y condenada por el tribunal de la Inquisición de Castilla; escribir sabiendo que al final sería canonizada, habría tergiversado el sentido de su vida y de su escritura.<br />
<br />
Para conseguir algo tan difícil, Rosa Rossi se dejó llevar por la inspiración, inspiración que ni pone ni quita objetividad a la historia sino que la vuelve “historia viviente”. Escribió en la Prefazione a la segunda edición de Teresa d’Avila (p. XXX):<br />
“Letti e utilizzati dall’interno della mente di lei, quegli appunti mi svelarono la grammatica delle “voci” teresiane: interventi lucidi di una “voce” interiore, momenti di dialogo tra voci contrastanti all’interno della mente. Piú di una volta la “voce” insiste perché lei “non trascuri di scrivere quello che ti dico [...] altrimenti dimentichi quello che ti ho detto”, in altri casi la voce polemizza con la mentalità patriarcale che vuole limitare la libertà di movimento di Teresa. In altri casi l’appunto registra momenti dell’”innamoramento” per Gracián o della tensione con Juan de la Cruz.”<br />
<br />
Pienso que Rosa Rossi revolucionó a finales del siglo XX la noción de biografía histórica con profundidad semejante a la de Virginia Woolf con su Orlando, del que su autora dijo que quiso “revolucionar la biografía en una noche”.<br />
Al saber de su muerte, me vino el recuerdo de su sensibilidad en la voz de los dos últimos versos del poema 1038 de Emily Dickinson:<br />
<blockquote class="tr_bq">
Ser una Flor, es profunda<br />
Responsabilidad –</blockquote>
<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span> María-Milagros Rivera Garretas<br />
Barcelona, 29 de marzo de 2013<br />
<div>
<br />
<br /></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-80265585341206936812013-04-02T01:04:00.000-07:002013-04-02T01:10:16.350-07:00Comentario del cine forum de Duoda, Significando miradas a la película María Antonieta, de Sofia Coppola<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_weBByczuDYkIcJ_sv0fsSTdwU8-hwuCtNvzj7vunZByIs3cpHHNHSHWyyyJzkz0q5gZxA7HRD9WgPpxZ3K3BMKlrAUjQLkfWUH2e3YipWAYNsXWJzxocjVntqFcG5-XcCVRBZHQjREb6/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_weBByczuDYkIcJ_sv0fsSTdwU8-hwuCtNvzj7vunZByIs3cpHHNHSHWyyyJzkz0q5gZxA7HRD9WgPpxZ3K3BMKlrAUjQLkfWUH2e3YipWAYNsXWJzxocjVntqFcG5-XcCVRBZHQjREb6/s200/baixa.jpg" width="136" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartel de María Antonieta, la película</td></tr>
</tbody></table>
Esta película es una muestra más de cómo la libertad femenina se cuela por todas partes, esto ocurre sencillamente porque existe, porque está allí donde una mujer la pone en circulación. Esto fue lo que se nos mostró el pasado 22 de marzo en el debate del cine fórum de Duoda Significando miradas, en torno a la película Maria Antonieta, una reina muy distinta de la que se nos muestra en los manuales de Historia y en las novelas.<br />
<br />
Esto fue posible gracias a que la directora de cine Sofia Coppola, basándose en el libro: María Antonieta, la última reina, de Antonia Fraser y confiando en la soberbia interpretación de la actriz Kirsten Dunst, ha sabido mostrarnos lo que realmente estuvo en juego en aquellos años convulsos de la Francia revolucionaria. Desde este cine fórum nos hemos acercado con otra mirada para recoger el fruto de esta trilogía de creación femenina que ha dado un nuevo trato a esta reina, siendo capaces de atravesar siglos de desprecio, de ignorancia y malos entendidos, para mostrarnos a una mujer que sintió el peso de la corona francesa sobre su cabeza y aun así, se tomó su libertad, fuera del alcance de la corte de Versalles.<br />
<br />
Sin entrar en más detalles, quiero poner de manifiesto que esta película se vertebra desde lo íntimo y personal hacia lo común y externo, ya que narra la historia de un período de Francia enfocado desde la experiencia personal de María Antonieta. Entre tafetanes y sedas, Coppola, consigue mantenernos dentro de palacio, aislados y ajenos a lo que ocurre fuera de la corte, sin explicitarnos contacto con el exterior, ajenos a la Revolución, igual que lo estaba la anquilosada corte de Versalles, sólo a través de algunas pinceladas nos pone de manifiesto la verdadera causa que provoca la crisis y el hambre que asola a Francia, el juego de poder de la Guerra de los Siete años. Sin apenas diálogos, sin grandes discursos, sólo con frases sueltas y sutiles cotilleos entre baile, salón y pasillo nos hace saber que algo está pasando afuera, ese es, en parte, el atrevimiento de Sofía Coppola.<br />
<br />
<br />
<br />
Marisé Clement<br />
Barcelona, marzo 2013<br />
<div>
<br /></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-49533995937691892192013-04-02T00:59:00.001-07:002015-06-04T04:59:25.464-07:00María Antonieta, de Sofía Coppola (2006)<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_weBByczuDYkIcJ_sv0fsSTdwU8-hwuCtNvzj7vunZByIs3cpHHNHSHWyyyJzkz0q5gZxA7HRD9WgPpxZ3K3BMKlrAUjQLkfWUH2e3YipWAYNsXWJzxocjVntqFcG5-XcCVRBZHQjREb6/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_weBByczuDYkIcJ_sv0fsSTdwU8-hwuCtNvzj7vunZByIs3cpHHNHSHWyyyJzkz0q5gZxA7HRD9WgPpxZ3K3BMKlrAUjQLkfWUH2e3YipWAYNsXWJzxocjVntqFcG5-XcCVRBZHQjREb6/s200/baixa.jpg" width="136" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">María Antonieta, cartel de la película de Sofía Cópola</td></tr>
</tbody></table>
Esta película es la segunda ofrecida en el segundo año de existencia del ciclo Cine forum de Duoda: Significando miradas, ciclo fundado y sostenido por Marisé Clement López y otras. La disfrutamos el 22 de marzo en el teatro La Cuina de La Bonne en Barcelona. Estuvo amadrinada por Ivette Roche Andreu, que la presentó con originalidad y que, con Marisé, sostuvo el coloquio/foro de debate que siguió a la película.<br />
<br />
El cine necesita mucho espacios y actividades como esta, porque la crítica cinematográfica corriente y, también, la opinión no crítica que circula sobre las películas, tiende a no entenderlas bien, en especial las que han sido pensadas y dirigidas por mujeres. Al no haberse enterado del final del patriarcado, la crítica habitual no ve la libertad femenina o la interpreta como falta de admiración al falo, provocando verdaderos errores de epistemología. María Antonieta, por ejemplo, que es una obra maestra, ha tenido que soportar críticas del tipo “superficial” o “esteticista”, nociones que se han quedado por detrás del presente como ejemplo de hermenéutica de la plancha más que de interpretación de una obra de arte.<br />
<br />
La figura de María Antonieta bosquejada por Sofia Coppola y por su fuente principal, la novela María Antonieta: la última reina de Antonia Fraser, e interpretada maravillosamente por Kirsten Dunst, es mucho más creíble y fundada que la que transmiten tercamente los libros y las revistas de historia. Como le ha ocurrido a otra reina más antigua, Juana I de Castilla y Aragón, su memoria histórica ha sido tapada por una leyenda banal y oscura que es, en realidad, un icono de madera que esconde otra cosa: en el caso de María Antonieta, la leyenda (que curiosamente aprenden muy bien los alumnos y alumnas de historia que apenas saben historia) ha escondido lo que esta película desvela, y lo desvela sin traicionar a las fuentes. La película desvela que María Antonieta tuvo la misma libertad, con contenidos distintos, de su madre la archiduquesa María Teresa de Austria. Desvela que se había enterado de que su mundo –el mundo al borde de la primera gran revolución social de Europa– era muy distinto del mundo de su madre y del rey Luis XV de Francia. Desvela que sabía, como sabía J. J. Rousseau o, antes, Christine de Pizan, que la obsesión por el rango no salvaría a la aristocracia francesa (escena en la que una noble se altera porque María Antonieta no refuerza en sus fiestas “el lugar que una ocupa”). Desvela que la nueva delfina no aprueba la política sexual de la corte de Francia (escena con madame Du Barry). Desvela que fue la intervención del gobierno francés en la Guerra de la independencia de los Estados Unidos lo que arruinó a la Hacienda y la sociedad francesas, y no los gastos personales de la reina. Desvela que la prensa revolucionaria masculina y burguesa mintió sobre la reina como mujer, manipulando a la opinión pública difamándola sobre un asunto (el ser mujer) sensible porque sagrado ya que todas y todos nacemos de mujer (“Si no tienen pan, que coman pastel”). Desvela que María Antonieta no era una mujer incompetente sino una que quería libremente ser madre (aparte de que lo quisiera Francia) y encontró para su deseo obstáculos casi insalvables, empezando por su marido, un hombre, como algunos de hoy, muy desorientado; lo desvela en muchas escenas, de entre las que destaco dos: el nacimiento de la niña, esencial para ella porque necesaria para la Trinidad femenina, y la relación con la gran pintora de su corte que fue Marie-Louise-Élisabeth Vigée-Lebrun. En realidad, en el trasfondo de la biografía de María Antonieta y de la película de Sofía Coppola está la Querella de las mujeres, y esto ha contribuido a importunar a la historia y a la crítica cinematográfica con poder.<br />
En la película es, en mi opinión, esencial la gran escena casi final en la que María Antonieta, en el palacio real con su marido Luis XVI, su hija y su hijo, toda la aristocracia huida y una parte del pueblo enfurecido en la plaza, se levanta, sale al balcón y, en silencio, hace una profunda reverencia al pueblo. La escena dice que la reina sabe que quien está haciendo, desde ese momento, política del poder en Occidente son las masas; es decir, muestra que su competencia simbólica era tan grande que sabe rendirse y no se equivoca de enemigo. La escena trae a la memoria otra escena: Las Meninas de Velázquez, un cuadro que anticipa en lo simbólico (que es donde se hacen las revoluciones que cuentan) el final de las monarquías absolutas: el artista pintó al rey al fondo, pasando de soslayo, casi fuera del cuadro, mientras la infanta hace una leve reverencia no al rey sino al espectador o espectadora.<br />
Solo he echado de menos, y mucho, a las Preciosas, sus salones y la cultura de la conversación. Parece que ni Sofia Coppola ni Antonia Frazer las conocen, a pesar de que el gran libro de Benedetta Craveri La civiltà della conversazione fue publicado en 2001 y a pesar de que Manoel de Oliveira las representó con gusto en La Lettre en 1999.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
María-Milagros Rivera Garretas</div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-16001969866553899942013-03-23T08:00:00.001-07:002013-03-23T08:00:39.875-07:00Traduir l'escriptura femenina<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimH-uQfsc5JGQ7QMkzRtvL6xP90Vc78H50qAKtdmVMKdxWMHy5TgYZf8h2KHTplj7tZe1Hn_PgT54bUTHjwU8he2Jt6AypLzILLFhOfWHY5MwyLMSTryD-22UQZ9A_UtSFR9KmKh6qNz7K/s1600/CubiertaEmilyDickinson.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimH-uQfsc5JGQ7QMkzRtvL6xP90Vc78H50qAKtdmVMKdxWMHy5TgYZf8h2KHTplj7tZe1Hn_PgT54bUTHjwU8he2Jt6AypLzILLFhOfWHY5MwyLMSTryD-22UQZ9A_UtSFR9KmKh6qNz7K/s200/CubiertaEmilyDickinson.jpg" ssa="true" width="124" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta del llibre Poemas 1-600</td></tr>
</tbody></table>
Amb motiu del Llibre d’EMILY DICKINSON<br /> Poemas 1-600. Fue - culpa - del Paraíso<br />(Edició bilingüe i CD. Sabina editorial, 2012)<br />
us convidem al divendres 5 d’abril de 2013, a les 18 h, en La Bonne<br />Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, carrer Sant Pere Més Baix, 7, (La Cuina) Barcelona, al acte on podrem parlar amb<br />
- NÚRIA JORNET BENITO<br />Directora de Duoda (Universidad de Barcelona)<br />
Presentacio<br />
<br />
- MARÍA-MILAGROS RIVERA GARRETAS<br />(cotraductora del llibre)<br />Traducir para intimar<br />
<br />
- MERCEDES BENGOECHEA BARTOLOMÉ<br />Professora titular de Filologia anglesa (Universidad de Alcalá)<br />Cuando la diferencia marca la diferencia<br />
<br />
i<br />
<br />
- JUANA CASTRO<br />(poeta)<br />Epifanías: el lenguaje de las entrañas<br />
<br />
<br />With thee, in the Desert – Contigo, en el Desierto –<br />With thee in the thirst – Contigo en la sed –<br />With thee in the Tamarind wood – Contigo en el bosque de Tamarindos –<br />Leopard breathes – at last! ¡La Leoparda respira – por fin! <br />
<br />
Entrada lliure, acte amb la col·laboració de la Facultat de Geografia i Història Universitat de Barcelona y La BonneDuoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-27699844745782789452013-03-14T03:07:00.000-07:002013-03-14T03:07:00.029-07:00Presentación Redes Femeninas<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA1GDHmCS7w0JIViGKceZVU1NV1gYj867Hi9DosXaRnJMaLzpZqjip8MmoBboCrhEXrJrJ9XogiR_86AuFlx-c1YMcaTQ03Z3gQRa1nITHO3ctam6dCejEXDr-yVpNok87osPEsgQGW8to/s1600/redesFemeninas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA1GDHmCS7w0JIViGKceZVU1NV1gYj867Hi9DosXaRnJMaLzpZqjip8MmoBboCrhEXrJrJ9XogiR_86AuFlx-c1YMcaTQ03Z3gQRa1nITHO3ctam6dCejEXDr-yVpNok87osPEsgQGW8to/s200/redesFemeninas.jpg" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta llibre Redes Femeninas</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Avui tindrá lloc la presentació oficial de la col·lecció IRCVM-Medieval Cultures i dels seus dos primers volums, coordinats per la Dra. Blanca Garí, amb el títol "Redes femeninas de promoción espiritual en los reinos peninsulares" = "Women's network of spiritual promotion in the Peninsular Kingdoms"<br />
Hi intervendran:<br />
-Carles Mancho del Institut de Recerca en Cultures Medievals<br />
-Dominique de Courcelles, del Comité Científic<br />
-Montserrat Gatell presidenta de l'Institut Català de les Dones<br />
-Blanca Garí, editora dels 2 volums<br />
-Gemma Colesanti, medievalista i espcialista en història de les dones<br />
<br />
L'acte tindrà lloc el dijous 14 de març a les 19:00 hores al Museu d'Història de Catalunya.<br />
<br />
Us hi esperem a tots.<br />
<div>
<br /></div>
Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-73991466764817764402013-02-20T01:13:00.000-08:002015-06-04T05:00:44.842-07:00La práctica de la lectura en relación<b>Conversaciones educativas</b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN3Hw8NxkD6MktXUXMqk_qcoIzQhAIcJPrT8714rNv7Y1v9nTN-m3c0ncCUjRadYHu0lRTt3CB2F2bGu0U09fVL6SMXytU3b94PzNCnGqDIeQdotDSq_P5r-CA6ZNulbewWlQBfNMfmyAb/s1600/conversaciones.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN3Hw8NxkD6MktXUXMqk_qcoIzQhAIcJPrT8714rNv7Y1v9nTN-m3c0ncCUjRadYHu0lRTt3CB2F2bGu0U09fVL6SMXytU3b94PzNCnGqDIeQdotDSq_P5r-CA6ZNulbewWlQBfNMfmyAb/s320/conversaciones.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Libros que leeremos: "Buenas noticias de la escuela", "El perfume de la maestra", "Educación, nombre común femenino", "El amor es el signo"</td></tr>
</tbody></table>
<br />
¿ Has vivido la experiencia de que la lectura de un libro te conmueva, te toque, te conecte con tus deseos, prácticas y pensamientos, te abra nuevos horizontes? ¡Seguro que sí!<br />
Te invitamos a compartir esta experiencia de lectura. Ven a entrelazar prácticas y pensamientos que nacen de una experiencia de vivir la educación con creatividad y libertad!!!<br />
Muchas mujeres habitan el mundo educativo con placer y dedicación. Nos orienta nuestro deseo y amor por acompañar procesos de vida. Como madres y educadoras nos mueve un sentido libre de la educación que se apoya en una genealogía de mujeres que han hecho circular libertad femenina en el mundo. Sabemos que lo que aportamos es muy valioso: una experiencia de creación día a día que hace crecer en cada criatura humana lo que de singular y original lleva cada cual en su llegada a la vida.<br />
Nuestro deseo no se rige por niveles educativos ni por espacios reglamentarios; la relación educativa se despliega desde casa a la escuela infantil, hasta la Universidad y en los diferentes espacios educativos: dentro y fuera de la escuela. Por eso entendemos la educación en un sentido amplio y aportamos este sentido allí donde estamos.<br />
Poco a poco nuestras prácticas educativas han ido poniendo nuevas palabras en el mundo educativo. Palabras que abren nuevos horizontes de libertad; palabras que nombran una educación viva que se abre camino a pesar de las dificultades de los momentos actuales.<br />
Palabras que despliegan un simbólico vivo que hace un corte con lo que viene dado. También algunos hombres que quieren vivir una educación libre se nos han ido acercando.<br />
Os proponemos compartir estas prácticas y pensamientos que nacen de esta experiència de libertad a partir de algunos textos educativos publicados.<br />
¿Cómo lo haremos?<br />
Os queremos invitar a una experiencia de lectura viva que, partiendo de los textos, teja un entramado con nuestras prácticas y pensamientos, de tal manera que nuestras voces y palabras se vayan expandiendo y tomando fuerza, al mismo tiempo que van creando nuevos significados.<br />
¿Quieres venir a vivir con nosotras esta experiencia?<br />
Hemos pensado hacer tres sesiones con estos cuatro libros que para muchas de nosotras son referentes. Para participar en cada una de las sesiones podéis leer o el libro entero o bien uno(s) capítulo(s), según vuestra disponibilidad.<br />
<br />
<b>1r Encuentro: jueves 14 de Marzo</b>. 18,15 h. Llibreria Pròleg · C/ Sant Pere més Alt, 46 · 08003 · Barcelona. A cargo de Asun López Carretero.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7c3N1vZYOGyMfdhyphenhyphenB-eLMyop2b8w9TPYmRsJ5hmEMSVMz9y18cx2FcX78Vxfilujvx6ih8pcs2_1vVThIZfKLGok0yEuaqWWSUg7_unHHcbg7KG30BF_Q7quH6vRF8LsO1UB919Hdl9wT/s1600/buenasNoticiasdelaEscuela.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7c3N1vZYOGyMfdhyphenhyphenB-eLMyop2b8w9TPYmRsJ5hmEMSVMz9y18cx2FcX78Vxfilujvx6ih8pcs2_1vVThIZfKLGok0yEuaqWWSUg7_unHHcbg7KG30BF_Q7quH6vRF8LsO1UB919Hdl9wT/s1600/buenasNoticiasdelaEscuela.jpg" /></a></div>
<br />
1a lectura: AUTORÍA COMPARTIDA (2010), <i>Buenas noticias de la escuela</i>, Madrid: Sabina Ed.<br />
“Hablar de buenas noticias de la escuela es una invitación que se nos hace, y podemos hacer (nos), dice Dolo Molina en el prólogo, para dejar de dar crédito a quienes cosifican y niegan lo mejor de la educación y consideran que la renovación del sistema escolar público solo puede darse a golpe de decretos y nuevas leyes. En este sentido, las “Buenas Noticias de la escuela” que nos trae este libro hacen referencia, en primer lugar, al hecho de que puede darse una verdadera y profunda transformación de la escuela sin esperar que los cambios lleguen del exterior y también sin ceder a la tentación de delegarlos en otros.<br />
En segundo lugar, está el reconocimiento que las autoras y autores hacen de la escuela como un espacio vivo y privilegiado de relación y de intercambio entre generaciones, donde se hace visible el placer de enseñar y aprender porque se puede hablar, hacerse preguntas, dialogar, pensar y poner en práctica modos de convivencia civilizadora. La escuela es también un lugar donde se generan conflictos que hay que reconocer, asumir y gestionar para abrir nuevas experiencias pedagógicas que incidan en la transformación de sí para asumir el riesgo y la aventura de crecer. En tercer lugar, muestra la competencia simbólica de las maestras y maestros que reinventan cada día esa relación educativa afectiva y efectiva, viva y encarnada y su proceder reflexivo junto a esa escucha atenta que hace político el trabajo de la escuela.”<br />
<br />
<br />
2a lectura: AUTORÍA COMPARTIDA (2004), <i>El perfume de la maestra</i>, Barcelona: Icaria Ed.<br />
“Las mujeres, más que los hombres, han mostrado históricamente el deseo de establecer una relación vital con las cosas que hacen y con el saber que reciben. Para no perder este contacto han renunciado a la abstracción pura y a las verdades universales, así como al poder que éstas comportan.<br />
Se ha tratado por parte de las mujeres del propósito de conseguir mantener la relación entre el pensamiento y la experiencia. En el texto está implícita una crítica a la civilización de la técnica y de la ciencia, tal como está establecida, partiendo en este caso de un sentido más amplio de la ciencia, que sepa dar espacio a la riqueza del saber, que cada caso individual ofrece en toda su singularidad”.<br />
<br />
<br />
<br />
<b>2n Encuentro: jueves 11 de Abril. </b>18,15h. Llibreria Pròleg · C/ Sant Pere més Alt, 46 · 08003 · Barcelona. A cargo de Lluïsa Cunillera.<br />
<br />
ANNA MARIA PIUSSI, ANA MAÑERU (coord.) (2006), <i>Educación, nombre común femenino</i>, Barcelona:Octaedro.<br />
“¿Qué sucede cuando en vez de sumarse a las filas de los pensadores críticos de las posmodernidad, que se afanan en deconstruir la escuela y la educación, algunas mujeres se dedican a destejer, sí, pero para hacer una trama distinta, y encuentran palabras, hilos de sentido del propio hacer, cada una su hilo, y desde ahí invitan a otras y otros a reiniciar y acercarse a pensar el dar clase y el educar de otra manera?<br />
Este libro nace de un deseo y de una apuesta. Profesoras e investigadoras apasionadas por la política de las mujeres se dejan llevar por el deseo de resignificar su relación con el enseñar, el educar y el investigar a partir de sí y en relación libre con otras”.<br />
<br />
Comentaremos también el artículo:<br />
LLUÏSA CUNILLERA, “Sóc una mestra, sóc una dona”, <i>Duoda</i>, 43, pp.134-145.<br />
<br />
<br />
<b>3r Encuentro: jueves 23 de Mayo.</b> 18,15 h. Llibreria Pròleg · C/ Sant Pere més Alt, 46 · 08003 · Barcelona. A cargo de Remei Arnaus.<br />
MARÍA MILAGROS RIVERA (2012), <i>El amor es el signo, Educar como educan las madres</i>, Madrid:<br />
Sabina.<br />
“Lo que a la educación le falta es autorreformarse hasta aconseguir restaurar el nexo perdido con la primera escuela que cada ser humano conoce, disfruta y frecuenta, que es la propia madre o quien ocupe su lugar. Cualquier profesora o profesor puede restaurar ese nexo, ya que lleva dentro los signos del amor aprendido en esa escuela. Observando y reconociendo autoridad a la propia experiencia, es posible descifrar esos signos y prepararlos para llevarlos a las aulas, sea cual sea la materia que se enseñe. Los signos de Amor poseen la mágica facultad de levantar la mirada de cualquier estudiante y despertar su atención, atención que es el único medio al alcance del ser humano capaz de transportarlo a la felicidad de aprender”.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Sostenemos este espacio:<br />
<a href="http://www.llibreriaproleg.com/" target="_blank">LLIBRERIA PRÒLEG</a><br />
<a href="http://www.ub.edu/duoda/" target="_blank">DUODA Centre de Recerca de dones</a><br />
<a href="http://coeducando.wordpress.com/" target="_blank">SOFÍAS, relaciones de autoridad en la educación</a><br />
<br />
<br />Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7441230859077844134.post-40225811712074455832013-02-07T08:29:00.002-08:002015-06-04T05:00:59.687-07:00Significant mirades: cicle de cine fòrumBenvingudes al nou cicle del cine-fòrum d’aquest any que després d’un llarg descans, es reinicia amb el desig de compartir i significar la mirada juntament amb altres per donar consistència simbòlica femenina a les històries que el cine ens narra.<br />
<br />
De nou i en nom de Duoda, dono les gràcies a les dones de la Bonne per acollir-nos a casa seva.<br />
<br />
Com ja vaig dir a la presentació del cicle del darrer any, les pel•lícules que mostrarem en aquest espai no són exclusivament dirigides o escrites per dones. Tampoc no es poden classificar com a cinema feminista; són pel•lícules que ens agraden, i les hem seleccionat perquè pensem que estimulen la creació de simbòlic.<br />
<br />
A partir de cada projecció, volem mirar i abordar la història que narren aquestes pel•lícules a la llum de l'ordre simbòlic de la mare: analitzar-ne si hi està present, si en els personatges apareix aquest ordre o si, malauradament, roman absent al llarg de la pel•lícula. Volem indagar i descobrir les mediacions establertes pels personatges en l'entramat de les pel•lícules. Furgar també en les relacions entre els i les protagonistes. Descobrir en cada personatge algun indici de significació lliure de la diferència de ser dona o home. Recrear-nos en la llibertat de les dones si es dóna. És simple, sense grans pretensions, només volem atrevir-nos a mirar i comentar des d'un altre lloc aquestes històries, perquè som dones i ens pensem, també, a través del cine.<br />
<br />
Vull recordar-vos que cadascuna de les pel•lícules programades per al cicle del fòrum estaran amadrinades per una dona que ens explicarà per què la ha escollit i que vol compartir d’ella amb nosaltres.<br />
<br />
Per a la presentació de VOLVER, de Pedro Almodovar, comptarem amb la Rosa Gonzalez Graell com a madrina. Per a qui no la conegui, la Rosa Gonzàlez Graell, es doblement mestra, perquè és mare y també mestra de formació. Magistra de Duoda en Estudis de la llibertat femenina, component de grup de reflexió Vela de Floc, i recentment ha entrat a formar part de l’equip de Tamaia, Viure sense Violència amb un projecte de participació en la gestió de l’entitat i en el programa de formació per la prevenció de la violència masclista impulsat per Tamaia. La Rosa, tal com ella diu de sí mateixa és: una treballadora dedicada allà on la vida m’ha portat, posant en pràctica la política de la relació femenina des d’on sé i des d’on puc.<br />
<br />
Us esperem! aquestes son les dates:<br />
22 de febrero, VOLVER, de Pedro Almodovar, madrina: Rosa Gonzàlez Graell<br />
22 de marzo, MARÍA ANTONIETA, de Sophia Coppola, madrina: Ivette Roche Andreu<br />
26 de abril,¿Y AHORA ADÓNDE VAMOS?, de Nadine Labaki, madrina: Núria Beitia<br />
24 de mayo,LA TETA ASUSTADA, de Claudia Llosa, madrina: Grelda Ortiz<br />
21 de junio, POESIA, de Lee Chang-dong, madrina: Glória Luís Peralvo<br />
<br />
Cineforum Duoda<br />
<br />
Lloc: Sala La cuina, la Bonne (Barcelona) Carrer de Sant Pere Més Baix, 7<br />
Hora: 18h Duoda Bloghttp://www.blogger.com/profile/05506194854950769766noreply@blogger.com0