6 de novembre de 2010, a les 18.30 h., a la Llibreria Pròleg: La llibreria de les dones de Barcelona (Sant Pere més Alt, 46), presentació de la traducció al castellà del Sottosopra "Imagínate que el trabajo", un manifest sobre l'experiència del treball de les dones i dels homes, editat per la Llibreria de Dones de Milà.
Intervindran:
Lia Cigarini, jurista i fundadora, amb altres, de la Libreria delle donne de Milà i coautora del Manifest.
Laura Mora Cabello de Alba, professora de Dret del treball a la Universidad de Castilla-La Mancha i professora del Màster en Estudis de la Diferència sexual de Duoda.
Antoni Castells Duran, economista i historiador. Membre del Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona.
COMENTARIS I REFLEXIONS (ens agradarà comptar amb les teves impressions, comentaris o observacions a la lectura del Manifest o a partir de la presentació-tertúlia)
COMENTARIOS Y REFLEXIONES (nos gustará contar con tus impresiones, comentarios u observaciones a la lectura del Manifiesto o a partir de la presentación-tertulia)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, m'agradaria saber si el manifest es pot trobar a algun lloc d'internet, vaig estar a la conferència i me'n vaig enterar a mitjes, encara que vaig captar el sentit i em va agradar molt....
ResponEliminaAlhora, la meva experiència com a mare, i la de moltes amigues, és la pràctica del dia a dia entre maternitat i feina remunerada, i com vaig dir, és una lluita cada dia....
salutacions i felicitats per les vostres activitats i el blog tbé
Lali Valls
Lali, el Manifest, traduït al castellà, es pot trobar a la revista Duoda, número 38.
ResponEliminaEn el tren, diumenge, de tornada de l'acte a la Llibreria Pròleg, llegeixo una breu entrevista a la actriu Naomi Watts: "Cuando D.L., el director de Caza a la espía, vino a ofrecerme el papel protagonista de su película, yo estaba amamantando a mi bebé. Él me preguntó si era mejor que esperara afuera, y yo le respondí que si iba a trabajar conmigo, más valía que se fuese acostumbrando" (El Dominical de la Vanguardia, 7-XI-2010).
ResponEliminaA Pròleg, hem parlat sobretot de com fer el "doble sí" del Manifest. I són, de fet, cada vegada més els exemples i gestos, contratacions personals, semblants a les de l'actriu anglesa. La narració del treball i la vivència del doble sí ja hi és; però, com es mesura amb la política institucional?
Aquests dies tenia entre mans també alguns documents, del tipus Pla d'igualtat d'oportunitats, al treball, amb termes com el de "conciliació", buit ja de significat, de solidaritat amb el "feble", i, en el fons, la sensació que la maternitat (permisos, etc.) és un temps que s'ha de passar i com més aviat millor. Com actuar-hi sense la sensació de "ridícul" (per l'abisme entre els llenguatges) com deia el sindicalista que esmentava la Lia?